La crítica de Monegal: Bárbara i Bigote es vengen de la senyora Campos

A les ‘matinées’ d’Ana Rosa i les tardes del ‘Sálvame’, es viu un frenesí considerable. I s’han posat a investigar com ha sigut, què ha passat perquè de sobte hagi esclatat aquest captivador amor tardoral entre Bigote i Bárbara. ¡Ah! I han descobert que en realitat això de Bigote i Bárbara és una venjança, meticulosament elaborada, contra la senyora Campos. Ens explicaven que l’enemistat entre Bárbara i María Teresa Campos ve de lluny. Un odi, una ràbia molt profunda i arrelada. Ens van treure vídeos de Bárbara en què, dirigint-se a la Campos a distància, exclamava: «A tu t’ha pujat la fama i els diners al cap, sobretot la ‘jet-set’ i l’aristocràcia. Soc la pitjor enemiga que hagis pogut trobar. ¡Jo en tinc un parell molt ben posats, i tu no!».

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Alerta: no estic tan segur d’això que suposa Bárbara. Hauria de recordar que a la senyora Campos, en la seva època de la ràdio li deien, pel seu enèrgic caràcter, ‘Cojonudita de Málaga’. En qualsevol cas, sembla que la investigació del ‘Sálvame’ no va desencaminada. Per la seva banda, Bigote Arrocet, després del seu estrepitós trencament amb la Campos, també assaja ara la seva particular ‘vendetta’ passejant abraçat a Bárbara. ¡Ah! Quina miopia la del Senat, prohibint a la senyora Rey comparèixer perquè expliqui la seva relació amb l’emèrit Joan Carles. La seva presència a la Cambra alta, que sens dubte hauria sigut televisada, hauria sigut el més interessant que ha passat en aquesta institució en els últims 20 anys. O més.

Els desitjo unes bones festes, tant com sigui possible. Ahir Artur Mas va ser al ‘Planta Baixa’ (TV-3) i explicant l’aventura que acaba de viure, navegant en un veler, 16 dies seguits, de les Canàries a la Martinica, deia recordant què va sentir enmig de l’Atlàntic: «La sensació és que no ets res. ¡Res!». ¡Ah! Al marge que la CUP potser ha tingut una gran alegria, jo estic amb Mas: no som res. ‘¡Volíem ser tant i se’ns va oblidar ser alguna cosa’.