La crítica de Monegal: Els cornúpetes, la ‘madame’, la botzina i la bombeta

¡Ah! Conculca aquest programa el primer principi de la termodinàmica de la banya, aquell savi teorema que diu: la virtut del bon cornut és que ho sàpiga tothom menys ell. Podria semblar un factor de transparència, però en realitat el que es busca és el turment de qui veu créixer tots els dies uns bonys tremends al seu front. Naturalment, ‘madame’ Barneda ho vesteix amb una fraseologia que els guionistes li preparen, i va recitant: «¡És la batalla entre el cor i la temptació! ¡Aquesta experiència es basa en l’amor!», o sigui, intentant donar-li altura d’experiment sociològic. A veure si cola.

Per a mi, el més imaginatiu d’aquesta fàbrica de banyes continua sent l’artefacte que els avisa que la seva parella els hi està posant. ‘Madame’ Barneda l’anomena ‘la llum de la temptació’. En realitat és una bombeta enxufada a una botzina, i cada vegada que s’encén i sona és el senyal perquè vagin corrent a mirar-se al mirall i vegin la magnitud de la seva tragèdia. Aquesta variant de l’avisador em continua semblant el més original, i també el més perillós. No es pot trencar el dret que té tot cornut a no saber-ho. Recordo un antic ‘esquetx’ del programa ‘Vaya semanita’ (Euskal Telebista) en el qual retrataven un casament amb un capellà acompanyat d’un polígraf. A cada mentida que deien els contraents, sonava un xiulet. ¡Ahh! Van ser tants els xiulets que van sonar, que no hi va haver casament. Allà tots van acabar sabent que tots portaven banyes.

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

El tema de la utilització del cos i de la condició de dona, i del de l’home, en aquesta palangana cornúpeta caribenya, el deixo a consideració del feminisme i dels defensors de la dignitat de gènere. Curiosament aquest festival porta ja quatre edicions, i encara no he sentit ni una protesta.