Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Els cornúpetes, la ‘madame’, la botzina i la bombeta

Posar banyes, rebre’ls, o tot alhora, ‘that is the question’. Acaba d’estrenar Telecinco una nova temporada del Festival Cornúpeta del Carib (ells l’anomenen ‘La isla de las tentaciones’). Es tracta, com sempre, d’unes presumptes parelles que es presenten al Carib a posar-se les banyes. Els noms són el menys important. Són carn de canó de les barbacoes Mediaset. Allà els està esperant Sandra Barneda, en funcions de ‘madame’, i la seva comesa no és només presentar-los nous pollastres i noves ‘vamps’, sinó aconseguir que els banyams siguin públics, tant dels que els reben com dels que els posen.
¡Ah! Conculca aquest programa el primer principi de la termodinàmica de la banya, aquell savi teorema que diu: la virtut del bon cornut és que ho sàpiga tothom menys ell. Podria semblar un factor de transparència, però en realitat el que es busca és el turment de qui veu créixer tots els dies uns bonys tremends al seu front. Naturalment, ‘madame’ Barneda ho vesteix amb una fraseologia que els guionistes li preparen, i va recitant: «¡És la batalla entre el cor i la temptació! ¡Aquesta experiència es basa en l’amor!», o sigui, intentant donar-li altura d’experiment sociològic. A veure si cola.
Per a mi, el més imaginatiu d’aquesta fàbrica de banyes continua sent l’artefacte que els avisa que la seva parella els hi està posant. ‘Madame’ Barneda l’anomena ‘la llum de la temptació’. En realitat és una bombeta enxufada a una botzina, i cada vegada que s’encén i sona és el senyal perquè vagin corrent a mirar-se al mirall i vegin la magnitud de la seva tragèdia. Aquesta variant de l’avisador em continua semblant el més original, i també el més perillós. No es pot trencar el dret que té tot cornut a no saber-ho. Recordo un antic ‘esquetx’ del programa ‘Vaya semanita’ (Euskal Telebista) en el qual retrataven un casament amb un capellà acompanyat d’un polígraf. A cada mentida que deien els contraents, sonava un xiulet. ¡Ahh! Van ser tants els xiulets que van sonar, que no hi va haver casament. Allà tots van acabar sabent que tots portaven banyes.
Notícies relacionadesEl tema de la utilització del cos i de la condició de dona, i del de l’home, en aquesta palangana cornúpeta caribenya, el deixo a consideració del feminisme i dels defensors de la dignitat de gènere. Curiosament aquest festival porta ja quatre edicions, i encara no he sentit ni una protesta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Habitatge turístic Multes de fins a mig milió d’euros per als propietaris d’habitatges que no realitzin aquest tràmit
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Servei al límit "¿Per què no surt el meu tren?" Així controla Rodalies les incidències des del seu Centre de Gestió
- Una genial Vicky López gaudeix a la ‘platja de Berna’
- El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors
- Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE
- Un accident de trànsit acaba amb la vida de Diogo Jota
- El Tour es prepara per al duel entre Pogacar i Vingegaard