El que mai s’ha vist de la Sagrada Família

El que mai o gairebé mai s’ha vist de la Sagrada Família. A partir del pròxim 14 de juny i fins al 19 de juliol, EL PERIÓDICO oferirà sis viatges a espais recòndits del temple expiatori de la ciutat, llocs intransitables, fins i tot amb el tiquet d’entrada a la mà, però que val la pena conèixer. El que és secret, està ocult, amagat, confidencial..., cap d’aquests qualificatius els va gran a aquests sis recorreguts en vídeo en què els guies seran professionals de la mateixa Sagrada Família.

Les etapes previstes seran la sagristia, el subsòl de la basílica, els cors, la capella de l’Assumpta i, com que en l’actualitat aquesta encara està en obres, el fascinant taller de les maquetes, el centre de documentació, ubicat al costat mateix dels fonaments del temple i, potser el més sorprenent, l’hort, no en el sentit figurat, no un jardí a partir d’escultures, sinó un petit i recòndit verger del qual només tenen una panoràmica habitual els falcons que nien a la torre de Sant Bartomeu.

De vegades, de tan obvi, s’oblida, però la Sagrada Família és la imatge diametralment oposada de les esglésies habituals, d’aquelles on les escenes bíbliques decoren les capelles, rosetons, voltes, altars i murs interiors. Antoni Gaudí desitjava que el seu temple fos, com es diu de vegades, una Bíblia de pedra, és a dir, que es pogués llegir des del carrer. Cadascuna de les tres façanes, de fet, és un relat: del naixement de Jesús, de la crucifixió i de la glòria. Però, en aquest propòsit de ser exhaustivament fidel, hi ha un espai per a l’hort que esmenta Joan en el seu evangeli. "I al lloc on havia sigut crucificat, hi havia un hort, i a l’hort, un sepulcre nou, on encara no havia sigut enterrat ningú. Allí, doncs, per causa de la preparació de la Pasqua dels jueus, i com que aquell sepulcre era a prop, hi van posar Jesús".

Aspecte de pedrera abandonada

És un dels racons més ocults de la Sagrada Família, amb l’aspecte d’una pedrera abandonada, on les pedres encara tenen les marques de les imaginàries falques, maces i cisells amb què van ser treballades, i on, passat el temps, com sostenia l’apòstol Joan, la natura es va obrir pas de nou, en una metàfora de la resurrecció.

Algun dels recorreguts proposats per aquest diari per als pròxims diumenges és en part, això sí, visitable, com la sagristia darrere l’altar, però només ho és a través dels vidres. És una altra de les rareses de la Sagrada Família: el fet que la sagristia sigui un lloc a la vista dels creients. Endinsar-se al seu interior (aquesta és la virtut del vídeo que s’hi ha gravat) permet gaudir de prop dels mobles que Gaudí va concebre per guardar els objectes de la litúrgia.

La Sagrada Família és el temple cristià més alt del món, gràcies als 172,5 metres d’alçària de la torre de Jesús, i podria sumar un altre rècord si s’haguessin seguit al peu de la lletra les idees de Gaudí, que va concebre el temple, si així es pot dir per l’època que li va tocar viure, com una experiència acústica immersiva sense comparació. L’arquitecte de Reus desitjava que 1.500 veus corals (de les blanques a les masculines) inundessin les celebracions religioses més assenyalades del calendari. Al final, com que les mesures de seguretat d’evacuació de grans recintes així ho exigeixen avui dia, els cors no seran mai de més d’un miler d’ànimes. Tot i així, veure fins a quin punt la Sagrada Família és, també, un coliseu musical, mereix una visita.

De la capella de l’Assumpta cal recordar, sobretot, que serà la pròxima etapa constructiva que s’inaugurarà, visible des del carrer de Provença, amb una coberta que serà en part de ceràmica blava, que simbolitzarà el mantell de la Verge, sostingut per quatre àngels, però per comprendre millor la futura evolució d’aquesta construcció res millor que endinsar-se al taller del temple, que continua al mateix lloc on el va deixar Gaudí, tot i que ara amb potents impressores 3D que faciliten la feina.

Notícies relacionades

Drons a la Colònia Güell

On neix l’univers de Gaudí

L’arxiu documental de la Sagrada Família no és, per descomptat, un recinte obert al públic, tampoc és un espai litúrgic. És, a la seva manera, la memòria dels 144 anys de vida d’aquest projecte arquitectònic, entre altres coses, un jaciment extraordinari de fotografies, plànols i documents històrics, però és també un lloc especial per un detall que no hauria de passar desapercebut. Abans que Gaudí acceptés l’encàrrec de les obres del temple, l’arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar va aixecar una cripta neogòtica que posteriorment va ser readaptada. La seva paret exterior és avui, molt simbòlicament, part de l’arxiu històric.

Finalment, aquesta ruta per la Sagrada Família més desconeguda serà una oportunitat per mirar de respondre una pregunta. ¿Què hi ha sota la basílica? La resposta, a partir del 14 de juny.