Geni intemporal

Antoni Gaudí indicava que la vàlua d’una persona es determinava més per la voluntat que per la intel·ligència. En els genis creatius, més enllà de les seves altes capacitats cognitives, sens dubte essencials, l’esforç, la perseverança i la resiliència són els factors que acaben determinant les seves fites més significatives. La creativitat és una forma d’aprenentatge diferencial. La curiositat ens porta a plantejar preguntes. L’observació i l’experimentació són dues maneres de recollir dades. Posar les dades en el context de diferents pautes o patrons ens ajuda a generar coneixement. Unir punts ens ajuda a generar noves hipòtesis, fonament de l’aprenentatge diferencial. I repetir aquest procés ens permet visualitzar futurs nous.

Gaudí va mostrar des de jove una gran curiositat per la natura i, com que provenia d’una família de calderers, sentia un gran interès per les formes i els materials. Durant el seu projecte de realització del Palau Episcopal d’Astorga, va sentir una gran curiositat per la nova litúrgia, que buscava una participació més àmplia dels feligresos. La capacitat d’observació es fa palesa des de ben petit. Es conta l’anècdota en què el nen Gaudí, després de sentir dir al seu professor que "les ales dels ocells serveixen per volar", li va matisar que "en el cas de les gallines serveixen per córrer més ràpid". Quan va acceptar l’encàrrec del bisbe Campins de reformar la catedral de Mallorca, i abans de definir el seu projecte, Gaudí va passar-se tot un any viatjant a Mallorca per anar observant la catedral en funcionament.

Gaudí explicava que calia conèixer els estils arquitectònics en profunditat abans de poder operar amb total llibertat creativa. En el cas de l’arquitectura preferia treballar amb estudis de cas i no tant amb teories. Deia que per ser original cal tornar a l’origen. En tot exercici de creativitat, l’experimentació ens permet aterrar les idees en algun tipus de solució tangible. Es movia com peix a l’aigua en un entorn de tipus taller. Aquí teniu les conegudes imatges de les maquetes inverses, amb els pesos per dissenyar i calcular estructures; els prototips de guix; etcètera. En el cas de les maquetes inverses, ell mateix va explicar que és una metodologia per calcular i dissenyar estructures. D’aquí en surt una de les seves innovacions conegudes, l’arc de catenària. L’edifici de les Teresianes és un lloc magnífic per observar l’aplicació estètica d’aquesta innovació.

"Divideix i mana"

El gran avantatge de l’entorn taller és que ens ajuda a avançar. "Avancem quan fem servir les dues cames alhora, acció i reflexió", assenyalava. En altres paraules, un entorn taller permet la generació de coneixement i el desenvolupament tecnològic al mateix temps que es generen solucions pràctiques. Unir punts moltes vegades és un exercici de paciència. Un cop unim punts, generem hipòtesis de futur que ens ajuden a avançar en els nostres projectes d’innovació. Podem destacar tota la simbologia de la condició humana que subjau al Park Güell. Un altre exemple d’interès és que, per a Gaudí, igual que per a Da Vinci, la natura, la veritat i la bellesa són conceptes germans. Aplicar principis és una bona manera d’unir punts. Per exemple, Gaudí ens parla del principi "Divideix i mana", que aplica amb mestratge als vessants del Park Güell, a la Cripta Güell i amb una gran inspiració a la Sagrada Família. Augmenta el nombre de columnes i voltes i en redueix el pes amb formes hiperboloides. Jordi Faulí explica al seu llibre les diferents innovacions presents a la Sagrada Família.

Notícies relacionades

Drons a la Colònia Güell

On neix l’univers de Gaudí

Una altra manera de connectar punts és establir equivalències. Gaudí ens explica que matèria i forma són dues cares de la mateixa moneda. Un gran mestre de les equivalències va ser Einstein. La seva teoria de la relativitat especial i general s’inspira en les equivalències que va visualitzar entre espai i temps, en el primer cas, i acceleració i gravetat, en el segon. Finalment, a l’unir múltiples punts som capaços de visualitzar futurs. En el cas de la Casa Batlló, ens va cridar l’atenció la capacitat d’anticipació de Gaudí: al pati posterior va deixar unes previsions d’espais tot esperant el moment en què apareixerien els aparells d’aire condicionat. Amb una gran visió de futur, també pren la decisió de construir en el seu període vital un element complet de la Sagrada Família, la Façana del Naixement. Probablement va assegurar que l’edifici tingués continuïtat. Avui dia es fa servir el concepte de cathedral thinking per transmetre la idea de visió a llarg termini.

Finalment, tot exercici de creativitat aplicada es mesura pels resultats. Els seus diferents edificis són obres d’art caracteritzades per la utilitat, l’originalitat, la perfecció, la bellesa, l’autenticitat i la intemporalitat. A la Sagrada Família es plasma magistralment una "nova arquitectura" que és una "nova ordenació de la llum". Al visitar-la, ¡seguiu-ne la llum!, una manera senzilla i intuïtiva de gaudir de manera directa, i sense filtres, de la Sagrada Família i del Gaudí geni intemporal.