La visió dels experts
Benedetta Tagliabue, arquitecta: "La sostenibilitat ja no és una opció, per això EMBT explora sistemes més lleugers, materials inesperats i noves tecnologies"
L’arquitecta reivindica el llegat viu de Gaudí, la memòria urbana de Barcelona i una arquitectura més humana, experimental i sostenible, capaç d’unir bellesa, funció, comunitat i cura
L’estudi, fundat per Enric Miralles, està influït per una arquitectura geomètrica fluida
La arquitecta milanesa afincada en Barcelona Benedetta Tagliabue. /
Per a Benedetta Tagliabue, Gaudí continua sent una figura plenament contemporània. No tant per les seves formes, sinó per la seva manera d’entendre l’arquitectura com una interpretació profunda de la natura. L’arquitecta recorda que "Gaudí tenia una fascinació total per les lleis de la natura, com gairebé per les lleis còsmiques", i que aquest llegat continua viu per a arquitectes i artistes. Des d’EMBT, l’estudi fundat al costat d’Enric Miralles, aquesta influència es tradueix en el desig de "fer una arquitectura amb una geometria molt fluida", sensible en la matèria i allunyada de la simple funcionalitat. Tagliabue reconeix que Miralles evitava ser comparat amb Gaudí, però compartia amb ell la voluntat de crear una arquitectura pròxima a la natura i "amb un desig de futur".
Els projectes
Aquesta mirada es reflecteix en intervencions urbanes com el Mercat de Santa Caterina, un dels projectes més emblemàtics de l’estudi a Barcelona. Tagliabue ho recorda com una oportunitat excepcional: treballar al barri i transformar un espai degradat sense esborrar la seva memòria. La reforma no pretenia imposar una ruptura, sinó actuar "mantenint la memòria, amb un manteniment de l’empremta existent". El resultat va ser molt més que un mercat. Santa Caterina combina comerç, vivenda social per a persones grans, serveis, restes arqueològiques, aparcament i espais comunitaris. Per a l’arquitecta, és "un complex urbà on hem mantingut la complexitat de la Ciutat Antiga". La imatge dels veïns grans vivint sobre el mercat, amb "la vida a sota de les seves finestres", resumeix aquesta idea de comunitat que l’arquitectura hauria de preservar.
També el parc de Diagonal Mar respon a aquesta voluntat d’escoltar el lloc. En una antiga zona industrial i abandonada, on la natura havia tornat a ocupar l’espai, EMBT va imaginar un parc marcat per l’aigua, la proximitat del mar i una rambla líquida capaç de generar recorreguts, activitats i llocs de trobada.
La dimensió humana de l’arquitectura apareix amb especial intensitat al Centre Kalida Sant Pau. Envoltat per l’entorn modernista de Sant Pau, el projecte va ensenyar a l’estudi la importància de "fer una arquitectura que cuidi la persona". Tagliabue defensa que l’arquitectura actual avança cap a una atenció més gran a les emocions, els materials, la naturalesa i el benestar. No es tracta només de construir edificis útils, sinó de generar ambients capaços d’acollir persones fràgils i, en realitat, qualsevol ciutadà: "totes les persones necessitem aquest tipus de cura de part de l’ambient". Materials com la fusta, la ceràmica o el vímet tenen un paper essencial. Davant l’estandardització, Tagliabue reivindica una arquitectura funcional, però també artística, espiritual i pròxima, en què "la bellesa" sigui "absolutament necessària, igual que la funcionalitat".
El treball internacional d’EMBT, amb projectes en llocs com la Xina, Taiwan, França, Itàlia, Albània o altres punts d’Europa, ha reforçat aquesta actitud investigadora. "Quan treballes en altres llocs has de fer una part més important d’investigació", explica Tagliabue: estudiar materials, símbols, costums i formes de vida, i mirar amb ulls nous qualitats que de vegades passen inadvertides.
Notícies relacionadesEl futur
En el marc de Barcelona com a capital mundial de l’arquitectura, Tagliabue considera que el gran repte de la disciplina és respondre als moviments del món, a la crisi ambiental i a l’impacte material i energètic de la construcció. La sostenibilitat ja no és una opció, sinó "una ètica que veig que els arquitectes tenim sempre més". Per això EMBT explora sistemes més lleugers, materials inesperats i noves tecnologies. El pavelló The Architecture of Virtual Water, realitzat en paper per a la Biennal de Venècia i exposat a Roca Gallery Barcelona, apunta a construir d’una altra manera, amb menys pes i més consciència ambiental.
- Club d’Estil El Mundial 2026 dispara la moda ‘blokecore’: aquestes són les samarretes de futbol més populars que prendran els carrers aquesta primavera-estiu
- Celebració el 3 i 4 d’octubre Drons a la Colònia Güell
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, en directe, última hora del conflicte
- Any Gaudí. Casa Vicens On neix l’univers de Gaudí
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora de la situació a l’Orient Mitjà
