La crítica de Monegal: L’art d’un fiscal: convèncer en lloc d’impactar

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Ha tingut una audiència excel·lent, en especial l’última entrega, dilluns passat, que va aconseguir gairebé un 20% de quota de pantalla. Aquest últim capítol ha sigut particularment interessant. Ha posat el focus, ens ha ensenyat, el colossal treball del fiscal. ¡Ah! Al marge de l’horrorós i esborronador del cas, amb la tasca del fiscal Félix Martín hem disfrutat. Es tracta d’un crim on el lema habitual de Carles Porta, «posar llum a la foscor», no ha pogut complir-se del tot: les proves han escassejat. Però tot i així, el focus sobre el fiscal Martín ens ha il·luminat. Quin treball més perfecte. Quina meticulositat en les anàlisis, i en l’exposició argumental. La majoria de les seves intervencions han aconseguit gran reconeixement. Posem-hi unes pinzellades. Sobre Rosa Peral, la finalment condemnada: «Mostra una fredor absoluta, i es guia per la mentida, la traïció, la seducció, l’erotització i la manipulació». Sobre Albert López, també condemnat com a coautor del crim: «Masculinitat primitiva, del plistocè. Es disfressa de policia i es resumeix en el principi de ‘si em treuen la meva femella, faré el necessari per recuperar-la’». I en el seu al·legat final, adreçant-se als membres del jurat, una breu advertència: «El mal gratuït existeix, i no té glamur», o sigui, recordant aquella frase, «Homo homini lupus», que s’atribueix a Thomas Hobbes, però que en realitat va manllevar de Plaute.

¡Ah! El fiscal Martín va fer una exposició minuciosa i contundent. Va elaborar una filigrana investigativa. Buscava la veritat. Deia el protagonista de la sèrie ‘Caront’, que va emetre Cuatro mesos enrere, que els judicis amb jurat els guanyen els que construeixen el relat més impactant. Vist el documental, el fiscal Martín no sembla que busqués impactar. Buscava convèncer. Malgrat que el mateix Porta ens deia, al final: «No s’ha pogut aclarir qui va matar Pedro Rodríguez. Tampoc com es va perpetrar el crim. El mort no ha pogut parlar. I les mentides dels vius només les saben ells». ‘Nullum crim, nulla poena, sine lege’.