Ferran Monegal Tu i jo som tres La Palma tremola més des de l’arribada de les teles

Dèiem ahir que durant la tarda i nit de diumenge el tractament televisiu sobre l’erupció volcànica a La Palma va ser de gran correcció informativa. I vaig assenyalar també que el mèrit era de la Televisió Canària.

A la majoria de cadenes amb seu al telehipòdrom peninsular l’erupció volcànica els va enxampar en boles. Van haver d’agafar les imatges i les cròniques de la Televisió Canària, que, repeteixo, va fer una tasca impecable. Però el panorama televisiu ha canviat.

Les grans cadenes ja han desembarcat a La Palma. Estrelles de programes informatius, d’entreteniment, de magazins i tutti quanti, ja s’hi han desplegat. I ja ha començat la carrera per l’audiència. Segons la sarcàstica parella Antonio Castelo i Miguel Lago (Los teloneros, Cuatro), la competició per aconseguir l’impacte més gran en aquests moments sembla que l’està liderant el programa ‘Cuatro al día’.

Allà el reporter Alejandro Rodríguez ha aconseguit batre el rècord d’acostament a la lava. «¡A 1.100 graus de temperatura i tinc la llengua de lava a 10 metres! ¡Pla curt, Alfonso, pla curt, que estem pràcticament tocant la lava!», ens deia saltant al costat mateix del magma incandescent.

Aquestes imatges han produït gran alegria i excitació en l’imperi Mediaset. Ho consideren una espectacular gesta. Jo no carregaré des d’aquí ni un gram de retret sobre el cos d’aquest abnegat reporter: l’únic que ha intentat és donar un plus colpidor perquè els seus caps estiguin satisfets i els pugi l’audiència. En realitat tota aquesta deriva televisiva que busca l’impacte emocional al voltant de les catàstrofes no és nova. Sol donar-se molt en riuades o inundacions.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Independència gràcies a ‘Els hombres de Paco’

Gestmusic s’encarregarà del nou projecte de ficció transmèdia del Super3

Durant les tremendes tempestes a Múrcia i València de l’octubre del 2018, recordo –crec que va ser a La Sexta– que van submergir un reporter, durant hores, en una zona que s’estava inundant. En la primera connexió, a la tarda, l’aigua li arribava pels turmells. En l’última, a la nit, ja estava submergit fins a mig cos. Va tenir molt èxit, aquella retransmissió.

Vaig viure a Tenerife, dos anys, a finals dels 60. Allà solien dir, amb molt humor, quan arribàvem els estudiants peninsulars a la Universitat de La Laguna: «¡A tremolar, que arriben els gots!». Ara La Palma tremola més, des de l’arribada de les teles.