La crítica de Monegal: Del volcà de La Palma a la ‘Tierra amarga’ de Turquia

L’acció televisiva, i el seu relat, en general ha discorregut amb bastanta correcció informativa. De vegades, això sí, vist des de casa, semblava que l’espectacle tapava la tragèdia. No és un festival pirotècnic el que està ocorrent a La Palma. De vegades la tele, sense pretendre-ho com en aquest cas, ens acosta els successos més terribles, i quan ens serveixen les imatges en la comoditat dels nostres domicilis podem transformar-nos en entusiàstics ‘voyeurs’ mirant el cataclisme com si miréssim La Nit de l’Albà d’Elx, o la traca final de les Falles de València. No és un espectacle això de La Palma.

És una catàstrofe que està deixant milers de famílies enfonsades en la misèria més absoluta. Això convé no perdre-ho de vista.

FEKELI, POETA DE CULEBRÓ TURC .– És la pedra a la sabata de Tele 5. Per primera vegada en la història moderna de les tardes televisives, els Sálvame no poden amb el culebró turc, Tierra amarga, d’A-3 TV. És una telenovel·la molt addictiva. Al sud de l’Anatòlia, a la ciutat d’Adana, el volcà de les passions entra en erupció tots els dies. La gelosia, la venjança, l’ambició, l’amor, l’odi... Hi ha un personatge singular en aquest drama que es diu Ali Rahmed Fekeli. S’ha passat 20 anys a la presó per un crim que no ha comès. Ara, rehabilitat, es passeja pel fèrtil districte agrari de Çukurova, transformat en poeta i filòsof de la vida.

«La raó de ser d’una llàgrima és preparar el camí del somriure». ¡Ah! Aquesta setmana, davant un fatu i altiu terratinent

anomenat Demir, veient-lo tan ple de vanitat, li diu: «Creu el gall que el sol surt al matí perquè canta». Té

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

bons cops aquest Fekeli. Sempre va amb el rosari entrellaçat entre els seus dits, el rosari musulmà que a Turquia li diuen tesbih.

Mai ens ensenyen pregàries en aquests culebrons turcs. Ningú entra mai a cap mesquita. Però el tesbih de Fekeli, sempre entre els seus dits, és significatiu.