La crítica de Monegal: La seva primera entrevista, Sánchez la dona a Tele 5

Aquella mateixa nit, amb el president al plató, van fer un 14,6% i van concitar l’atenció d’un milió cinc-centes mil criatures. A aquella mateixa hora les Notícies d’A-3 van aconseguir un 20,4% de quota i 2,2 milions d’espectadors. Diferència notable, sí. L’art d’acontentar les cadenes privades, i alhora aconseguir un rendiment productiu, és un equilibrisme per als estrategs monclovites.

Notícies relacionades

¿Com passen l’estiu els ‘pijos’ de ‘First class’?

‘3 dies d’agost’: anàlisi dels atemptats de Barcelona i Cambrils cinc anys després

Sobre el desenvolupament de l’entrevista, a casa ens ha agradat el to de les preguntes de Pedro Piqueras. I també el seu recolzament gràfic a les pantalles del plató. Per exemple quan li va preguntar si hauria cessat el ministre Alberto Garzón –després del que va dir de la carn– si no fos un ministre de Podem. ¡Ah! Sánchez va tirar pilotes fora («tots els ministres ho són del Govern» és a dir, no de partits) però mentre això deia, Tele 5 va posar a les seves pantalles imatges d’una humil vaca amb les orelles cotes i la mirada trista. ¡Ah! Qui sap si aquest animal pateix per allò d’«Una mitjana al punt és imbatible», frase que ha generat curioses discrepàncies en les tertúlies televisives.

Dissabte a ‘La Sexta noche’, el periodista de ‘La Marea’ Antonio Maestre, va dir; «No li agrada al punt, li agrada sagnant» referint-se a les decapitacions produïdes. Precisament sobre aquesta escabetxada Piqueras li va advertir amb sorna: «José Luis Ábalos se n’ha anat enfadat. I el totpoderós Iván Redondo va dir que estava disposat a tirar-se per un barranc per vostè. ¿Què ha passat aquí?». I Sánchez, breu, va contestar: «Les crisis de Govern sempre donen per a molta literatura». O sigui, com dient: una cosa és donar la meva primera entrevista a la privada Tele 5 i una altra entrar en xafarderia, com un culebró turc.