Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Del culebró turc al culebró borbònic

TELEVISION  Ferran Monegal foto A-3TV Tierra amarga

TELEVISION Ferran Monegal foto A-3TV Tierra amarga

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Després dels èxits de ‘Mujer’ i ‘Mi hija’, A-3 TV ens porta un altre culebró turc titulat ‘Tierra amarga’. És la història d’una parella, Zuleyha i Yilmaz, que han de fugir d’Istanbul –amb un canalla apunyalat pel mig– i van a parar a Adana, ciutat del sud de l’Anatòlia, pròxima a la frontera amb Síria.

Allà acaben demanant feina en una gran hisenda rural, el propietari de la qual és un pollastre immensament ric a qui ja sabem que Zuleyha li agrada. I per acabar de fer la trama inquietant i atractiva, els nòvios es presenten com a germans, o sigui que aquí hi haurà un embolic, un embull, que serà molt espinós.

Notícies relacionades

Aquesta sèrie, originalment, té més de 100 capítols, de manera que tenim temps per veure si qualla en aquest horari que li han posat, dos quarts de sis de la tarda. ¡Ah! Competir amb el ‘Sálvame Naranja’ serà dur. És natural que A-3 TV segueixi comprant culebrons a Turquia. Fins ara li han funcionat bé. Però no haurien d’oblidar que els culebrons de veritat els tenim aquí. Ara mateix l’imperi Mediapro anuncia que prepara una telesèrie sobre el Rei emèrit, cessant o dimitit Joan Carles I. ¡Ah! Només seguint les gestes de la seva règia bragueta, dona per a un culebró molt entretingut. El que no sabem és quina cadena s’atrevirà a emetre-la. Probablement TV-3 i Euskal Telebista ho farien. Ho celebraríem. Però tenim altres culebrons que també haurien d’anar confeccionant-se i per ara ningú diu ni piu. El culebró de la ‘Pujol’s family’, per exemple, amb el mossèn i el tràfec de missals cap a Andorra, donaria per a un culebró amb ingredients religiosos, fins i tot místics, molt originals. Un altre hauria de tenir l’excomissari Villarejo com a protagonista. Aquest seria un culebró tipus ‘thriller’, però en la variant claveguera.

Entre 1996 i 1999 La Trinca produïa per a A-3 TV un programa de sarcasme que era una espècie de culebró musical molt imaginatiu. Es deia ‘La parodia nacional’. Recordo la nit en què van cantar als xoriços de l’època (citaven o apareixien fotos de Luis Roldán, Mario Conde, Javier de la Rosa, Mariano Rubio....) I prenent la partitura del ‘¡Qué viva Espanya’ de Manolo Escobar, la van deixar en un esplèndid ‘¡Chorizos de España!’ fent d’aquesta sonoritat, justícia. Ànim, doncs, que hi ha molt material en aquest país per a uns culebrons magnífics, molt superiors als turcs.