Els 10 grans noms dels Jocs Olímpics d’Hivern
La final de l’hoquei masculí, guanyada pels EUA contra el Canadà, va posar ahir el colofó als Jocs Olímpics de Milà-Cortina 2026. Una edició històrica per a Espanya, que amb un or i dos bronzes en esquí de muntanya ha firmat la millor cita olímpica d’hivern de tota la seva història. Al medaller general, Noruega és la guanyadora per tercera edició consecutiva: 18 ors, 12 plates i 11 bronzes, que superen els EUA (12, 12 i 9), els Països Baixos (10, 7 i 3) i una Itàlia que ha aconseguit un èxit descomunal com a amfitriona (10, 6 i 14). La cerimònia de cloenda en l’espectacular Arena de Verona va apagar la flama olímpica fins d’aquí a quatre anys (Alps Francesos 2030), després d’uns Jocs Olímpics que han representat un èxit d’organització i que deixen un bon grapat de grans protagonistes.
Oriol Cardona i Ana Alonso - ESQUÍ DE MUNTANYA
Junts han fet història amb les seves tres medalles, cosa que converteix aquests Jocs en els millors de la història d’Espanya a l’hivern. Destaca el català, el segon campió olímpic espanyol després de Paquito Fernández Ochoa, que ho va aconseguir en l’eslàlom d’esquí alpí a Sapporo 1972. L’andalusa, després d’un gravíssim accident de bicicleta fa uns mesos, va aconseguir un inesperat bronze. I junts, en la prova de relleus, van sumar un altre bronze en l’excel·lent collita de l’esquí de muntanya, un esport que s’estrenava en aquesta cita i que, a falta de confirmació, també serà als Alps Francesos el 2030.
Elana Meyers Taylor - BOB
El seu or en monbob, la disciplina individual del bob, amb 41 anys i després de quatre cites olímpiques perseguint-ho sense èxit, va ser un dels moments que van causar més emoció d’aquests Jocs. És mare de dos nens sords, un d’ells també amb síndrome de Down, amb els quals viatja per tot el circuit. «Vull que em vegin amb medalles al coll. Però també vull que em vegin caure, aixecar-me i lluitar», diu la nord-americana. També és un referent contra el racisme i ha anunciat que donarà el cervell a la ciència per estudiar l’impacte de les commocions cerebrals.
Vladyslav Heraskevych - TOBOGAN
L’únic de la llista que no va arribar a competir. El COI va obligar l’abanderat ucraïnès a renunciar al seu casc amb fotografies d’atletes morts en la guerra d’Ucraïna si volia competir. Ell s’hi va negar i va ser exclòs de la competició de tobogan. «Per a mi, el sacrifici de les persones representades al casc significa més que qualsevol medalla que pogués rebre, perquè van donar el més valuós que tenien. I un simple respecte per ells és just el que vull mostrar», va dir l’esportista. El seu cas arribarà al Tribunal Federal de Suïssa, convertit Heraskevych en ídol nacional. No s’ha d’oblidar que la tornada de Rússia a l’esport complirà una fita en les pròximes setmanes, en els Jocs Paralímpics.
Lindsey Vonn - ESQUÍ ALPÍ
La seva història d’èpica i superació va acabar en tragèdia. La llegenda de l’esquí alpí, de 41 anys, es va entossudir a competir en aquests Jocs malgrat haver-se trencat el genoll una setmana abans de debutar. La seva decisió oscil·lava entre la inconsciència i l’heroïcitat de qui ja ho havia sigut tot en el seu esport, de tornada a la competició després que una pròtesi de titani a l’altre genoll forcés la primera de les seves retirades. En la prova inaugural de descens, però, va tenir una dramàtica caiguda per la qual va haver de sotmetre’s a quatre operacions de tíbia abans de tornar als EUA. Ja a casa, va arribar una cinquena intervenció que la deixa a punt de la retirada definitiva.
Johannes Klaebo - ESQUÍ DE FONS
L’indiscutible rei d’aquesta cita olímpica i, més enllà d’això, el millor esportista olímpic d’hivern de la història. El tòtem noruec ha arrasat amb un domini titànic de l’esquí de fons. Ha guanyat la medalla d’or en les sis proves masculines d’aquest esport arrasant en totes, des de l’esprint fins a l’ultrafons. En total, sumant les dues cites anteriors, Klaebo ha fet 11 ors olímpics, una xifra que només ha superat el nedador Michael Phelps, inabastable amb els seus 23 campionats olímpics.
Francesca Lollobrigida - PATINATGE DE VELOCITAT
Com sempre, els Països Baixos han sigut els grans dominadors del patinatge de velocitat en les dues modalitats: han sumat 10 dels 23 ors en joc. En homes, la contestació la va posar el nord-americà Jordan Stolz i en dones ho va fer la italiana, campiona olímpica en 3.000 i 5.000 metres. Amb 35 anys, la neta de Gina Lollobrigida competia a casa en els seus quarts Jocs Olímpics i per fi va aconseguir arribar a l’esglaó superior del podi, després de la plata de Pequín 2022. També mereix una menció la lluita de les neerlandeses Femke Kok i Jutta Leerdam en les proves a l’esprint, amb un or olímpic per a cadascuna.
Franjo von Allmen - ESQUÍ ALPÍ
L’esport rei dels Jocs Olímpics d’Hivern, l’esquí alpí, va entronitzar entre els competidors masculins el jove suís de 24 anys. Debutant en una cita olímpica, se n’ha anat amb tres ors dels cinc en disputa: descens, supergegant i combinada per equips. Suïssa en va sumar un altre, el quart, en eslàlom amb Loïc Meillard, i el cinquè, el de l’eslàlom gegant, va anar a parar al brasiler Lucas Pinheiro, el primer or sud-americà de la història de l’olimpisme d’hivern. Tot i que la gesta té truc, ja que va néixer a Noruega, país al qual va representar fins al 2023 i on sempre ha viscut.
Ilia Malinin - PATINATGE ARTÍSTIC
Juntament amb Lindsey Vonn, l’altre gran caigut en desgràcia de Milà-Cortina. Del patinador nord-americà no només se n’esperava l’or, que es donava per descomptat, sinó també la glòria eterna, amb la contemplació d’aquest quàdruple àxel que només ell pot fer arreu del món i que no s’havia vist mai en una cita olímpica. La pressió i els nervis van poder amb ell: no hi va haver fita i va acabar vuitè. Les seves desconsolades llàgrimes formaran part del record col·lectiu d’aquests Jocs Olímpics.
Sturla Laegreid - BIATLÓ
El pas del biatleta noruec per aquests Jocs Olímpics potser serà recordat per la sorprenent confessió d’infidelitat després de guanyar el bronze en els 20 quilòmetres del biatló. Però més enllà d’aquesta extravagància, un molt discutible i desesperat intent de reconquesta sentimental que no li ha servit per obtenir el perdó de la seva exnòvia, el noruec mereix un forat per les cinc medalles que ha aconseguit, totes les que es repartien en el programa masculí del biatló: tres plates i dos bronzes. Només Klaebo n’ha aconseguides més, tot i que Laegreid se’n va de Milà-Cortina sense cap or (a Pequín 2022 sí que en va sumar un), en un esport en què han brillat els francesos Julia Simon i Quentin Fillon, amb tres ors per a cadascun.
Notícies relacionadesFederica Brignone - ESQUÍ ALPÍ
Entre les dones de l’esquí alpí, i al marge de la desgràcia de Lindsey Vonn, Mikaela Shiffrin va saldar el seu deute amb l’or en eslàlom després de no aconseguir medalla en els dos intents inicials en la combinada per equips i l’eslàlom gegant, però la gran triomfadora va ser italiana. L’abanderada local va sumar dues medalles de campiona olímpica després d’haver-se quedat a les portes d’aconseguir-ho en les dues anteriors cites. Una representant paradigmàtica dels grans Jocs Olímpics que ha completat el país amfitrió.
