La crítica de Monegal: A càmera superlenta la passejada dura mitja horeta

Al ‘Telediario’ de les 15.00 hores de TVE-1 arrencaven així: «Pedro Sánchez ha parlat avui per primera vegada amb Joe Biden. Els dos presidents han tingut una breu conversa abans del començament de la cimera». O sigui, reconeixien que la trobada havia sigut breu, però ressaltaven que per fi els dos mandataris s’han conegut i han tingut un passeig conversatiu. És una manera de mirar en positiu.

A les ‘Noticias’ de les 20.00 hores de La Sexta han preferit començar amb la valoració del mateix Sánchez sobre l’assumpte: «Pedro Sánchez li treu importància a la breu durada de la seva primera trobada amb Biden», ens deien com a arrencada informativa. ¡Ah! Començar amb la conseqüència en lloc de la causa que la produeix sempre dona molt bons resultats televisius. S’evita la incomoditat de construir un relat espinós, traslladant la narració a la manera de veure d’un dels protagonistes

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

A ‘A-3 Noticias’ 21.00 hores Vicente Vallés li va posar pebre a l’assumpte. No es va partir de riure, això no. No és el seu estil. Però dins de la seva serietat gestual i facial, va llançar pinzellades que induïen a la comicitat. Per exemple quan ens va dir: «Segons el president Sánchez, han tingut temps de parlar de força coses, però... ¡la seva explicació ha durat més que la trobada que han tingut!». ¡Ahh! Vallés mai fa puntada sense fil. On es partien de riure va ser a ‘El intermedio’. Allà sí que hi va haver una gresca molt entretinguda. Deia Wyoming, parat davant tanta brevetat: «Biden s’ha passat la meitat del passeig mirant a l’infinit. Segurament es preguntava ‘¿Qui és aquest senyor?’».

Home, vist l’enrenou televisiu que aquests 50 segons han produït, si jo treballés en els entorns monclovites hauria trucat a ‘El hormiguero’ i els hauria demanat la càmera superlenta. ¡Ah! És un artefacte fabulós. És capaç de gravar 10.000 frames per segon. És a dir, vist el moment gravat amb aquesta càmera, la passejada hauria durat, com a mínim, mitja horeta. El temps és relatiu deia Zenó d’Elea, deixeble de Parmènides. Tot moviment és un miratge. No és la brevetat, sinó la intensitat del moment, el que és superlatiu. A Puigdemont li dones 50 segons i et declara, i et suspèn alhora, tranquil·lament, sis vegades la República.