Competeixen a Amazon

Yolanda Ramos i Arévalo: «Un bon còmic pateix»

Els dos humoristes participen en el concurs d’Amazon Prime Video ‘LOL: si te ríes pierdes’

Yolanda Ramos i Arévalo: «Un bon còmic pateix»
3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Yolanda Ramos i Arévalo són dos dels còmics que competeixen a ‘LOL:si te ríes pierdes’, el nou concurs d’Amazon Prime Video en el qual 10 humoristes són tancats en una casa, a l’estil ‘Gran hermano’, i han d’aguantar el riure davant les provocacions dels seus companys, entre els quals hi ha Sílvia Abril, Edu Soto, El Monaguillo, David Fernández, Paco Collado, Carolina Noriega, Rossy de Palma i Mario Vaquerizo. El guanyador d’aquest ‘xou’ capitanejat per Santiago Segura s’emporta 10.000 euros per a l’oenagé que ell elegeixi.

Una de les bases de ‘LOL: si te ríes pierdes’ és la improvisació. ¿Però van entrar a concursar amb alguna estratègia, o en un programa com aquest en el qual estan vigilats per 50 càmeres no serveixen de res les planificacions prèvies?

Yolanda Ramos: Jo és que no soc gens d’estratègies. És més, ja sabia que quan veiés tot l’elenc, qualsevol estratègia que tingués preparada se me n’aniria en orris. En aquest concurs, al final t’oblides de tot, de les càmeres, i l’únic que vols és no riure. Si portes una estratègia, també se t’oblida.

Arévalo: Anàvem amb les nostres armes, que era la comicitat de cada un. Ens van donar la possibilitat de portar coses guardades, i jo en tenia a l’armari algunes, però com que érem 10 arribava un moment en què et desconcertaves.

El programa és originari del Japó i ha tingut versions a Itàlia (on és la producció més vista d’Amazon), Alemanya, Mèxic, Austràlia, França i l’Índia. L’espanyol s’ha estrenat en àmbit mundial gràcies a la plataforma, ¿però creuen que l’humor que vostès fan és universal, que s’entendrà a tot arreu tant com aquí?

Yolanda Ramos: En el cas d’Espanya hi ha un desvergonyiment en els còmics del nostre país i una manera de fer tan universal, que jo crec que riurà tothom. No són coses locals, sinó molt ximples, que és de la manera que arribes a la gent. Tampoc hi ha ingredients que puguin provar malament, sinó aquesta cosa descarnada d’intentar fer riure sense importar-te gens, que és com despullar-te. Hi ha un punt de generositat per part de tots els còmics que eren allà.

Arévalo: Hem de recordar que molts còmics anglesos, entre ells Benny Hill, venien aquí a copiar coses dels espanyols. Va venir a veure Andrés Pajares, a mi, i no ens ho va ocultar mai. I després a mi m’anomenaven el Benny Hill espanyol...

¿Es transformen radicalment quan pugen a un escenari o hi ha molt de vostès quan es mostren de cara al públic?

Arévalo: Jo soc molt seriós, massa seriós. Però és que l’humor és seriós. Nosaltres la professió la desenvolupem a l’escenari i en els moments oportuns.

Yolanda Ramos: Per fer riure bé has de ser molt observador i molt conscient del que hi ha al teu voltant, conèixer molt l’ésser humà, i això implica moltes vegades sofriment. Per empatitzar amb l’ànima de l’ésser humà, ja sigui per fer-lo riure o per fer-lo plorar, has de conèixer-lo i conèixer l’ésser humà implica sofriment. Jo crec que un bon còmic pateix.

La recompensa l’obtenen amb el carinyo del públic.

Yolanda Ramos. Per descomptat, però hi ha una cosa de la qual la gent no és conscient. Tu fas drama i ja ets artista i estàs considerat com a tal, però si fas comèdia no. Jo considero que els meus companys són artistes, i això implica ser-ho des que t’aixeques fins que te’n vas a adormir.

¿Van voler veure les altres versions del programa per tenir referències?

Notícies relacionades

Yolanda Ramos: Jo no vaig voler. A mi no m’ajuda veure els treballs d’una altra gent. No em fa falta veure els altres.

Arévalo: Jo no és que sigui un estudiós de l’humor, però a mi l’humor alemany no em fa cap gràcia. Vaig veure l’anglosaxó, i es tiraven pastissos... L’americà és un tipus que es riu de qualsevol cosa, són com nens grans.