TU I JO SOM TRES
Aznar, supèrbia amb música d’‘El Padrí’

Contemplava Aznar imatges dels il·lustres personatges convidats al fastuós casament de la seva filla, per exemple els genis de la trama Gürtel, Francisco Correa, o ‘El Bigotes’, i mirant Aznar amb deteniment la pantalla, fins i tot posant-se les ulleres per veure millor, advertia: «No els coneixia de res». I Jordi Évole va fer un salt i meravellat va preguntar: «¿Vol dir que aquests venien de la part del nòvio?».
I Aznar tampoc ho sabia. Després li va preguntar per Rajoy, a qui va ungir com el seu successor magnífic: «¿Posaria vostè la mà al foc per ell?». I Aznar va respondre: «Jo només poso la mà al foc per mi». ¡Ah! Quin menyspreu més significatiu sobre qui va ser el seu molt estimat delfí.
En un altre moment Évole li va advertir que col·laboradors seus, en la seva etapa de president, han opinat que va acabar ensuperbit, que va acabar creient-se un Emperador. Va respondre: «No conec cap Déu que decideixi marxar». I llavors li va repreguntar si potser el que de veritat li agradaria és tornar a ser el gran líder del seu partit. Resposta: «Des del 2004 no ha passat un sol dia que no hi hagi hagut algú demanant-me que torni». ¡Ahh! Quin retrat, quin prodigiós recital d’egocentrisme.
Notícies relacionadesDesprés va venir allò del seu relat sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq. «No n’hi havia», li va dir Évole. I Aznar va contestar: «La informació que teníem és que n’hi havia». També li va preguntar sobre l’atemptat de l’11-M d’Atocha, quan Aznar i el seu Govern mantenien que era ETA i no obstant ja es tenien proves que era un atemptat gihadista. Aznar es va tornar a atrinxerar: era ETA, és la informació que teníem. I va llançar llavors un parell de ganivets a dos periodistes, Antonio García Ferreras (llavors cap d’informatius de la SER) i Jesús Ceberio (llavors director d’‘El País’) dient que tots dos també van dir que era ETA. ¡Ah! Aquest matí ja li han respost. Ferreras des d’‘Al rojo vivo’ («Aznar menteix com un bergant») i Ceberio des d’‘El País’ («el pas del temps no el fa flaquejar en les seves mentides»).
Vist això, al final Jordi Évole va posar un subtil i alhora tremend epitafi musical a l’entrevista. Va punxar el passatge de ‘Cavalleria rusticana’, el moment que va triar precisament Francis Ford Coppola per a l’última escena d’‘El Padrí’. Quan sobre l’escalinata de l’Òpera de Palerm, el món Corleone tràgicament s’esfondra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Succés Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona
- Debat al Parlament El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic
- Un gran projecte Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost
- Fort correctiu al jutge Peinado El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte
- Nou cicle republicà ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern