Aznar, supèrbia amb música d’‘El Padrí’

Contemplava Aznar imatges dels il·lustres personatges convidats al fastuós casament de la seva filla, per exemple els genis de la trama Gürtel, Francisco Correa, o ‘El Bigotes’, i mirant Aznar amb deteniment la pantalla, fins i tot posant-se les ulleres per veure millor, advertia: «No els coneixia de res». I Jordi Évole va fer un salt i meravellat va preguntar: «¿Vol dir que aquests venien de la part del nòvio?».

I Aznar tampoc ho sabia. Després li va preguntar per Rajoy, a qui va ungir com el seu successor magnífic: «¿Posaria vostè la mà al foc per ell?». I Aznar va respondre: «Jo només poso la mà al foc per mi». ¡Ah! Quin menyspreu més significatiu sobre qui va ser el seu molt estimat delfí.

En un altre moment Évole li va advertir que col·laboradors seus, en la seva etapa de president, han opinat que va acabar ensuperbit, que va acabar creient-se un Emperador. Va respondre: «No conec cap Déu que decideixi marxar». I llavors li va repreguntar si potser el que de veritat li agradaria és tornar a ser el gran líder del seu partit. Resposta: «Des del 2004 no ha passat un sol dia que no hi hagi hagut algú demanant-me que torni». ¡Ahh! Quin retrat, quin prodigiós recital d’egocentrisme.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Bricolatge del pal de paller, la rauxa de la tribu

TV-3 retira ‘Bricoheroes’ després d’un expedient del CAC per publicitat «indeguda»

Després va venir allò del seu relat sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq. «No n’hi havia», li va dir Évole. I Aznar va contestar: «La informació que teníem és que n’hi havia». També li va preguntar sobre l’atemptat de l’11-M d’Atocha, quan Aznar i el seu Govern mantenien que era ETA i no obstant ja es tenien proves que era un atemptat gihadista. Aznar es va tornar a atrinxerar: era ETA, és la informació que teníem. I va llançar llavors un parell de ganivets a dos periodistes, Antonio García Ferreras (llavors cap d’informatius de la SER) i Jesús Ceberio (llavors director d’‘El País’) dient que tots dos també van dir que era ETA. ¡Ah! Aquest matí ja li han respost. Ferreras des d’‘Al rojo vivo’ («Aznar menteix com un bergant») i Ceberio des d’‘El País’ («el pas del temps no el fa flaquejar en les seves mentides»).

Vist això, al final Jordi Évole va posar un subtil i alhora tremend epitafi musical a l’entrevista. Va punxar el passatge de ‘Cavalleria rusticana’, el moment que va triar precisament Francis Ford Coppola per a l’última escena d’‘El Padrí’. Quan sobre l’escalinata de l’Òpera de Palerm, el món Corleone tràgicament s’esfondra.