Seduït pel Govern de Felipe González

Ha perdut, suposo que premeditadament, aquella característica tan interessant que tenia al principi: incrustar en la vida d’aquesta família els grans successos que van commoure, any rere any, la societat. Potser ha passat el que ja va explicar el gener del 2010 Felipe González, en una entrevista que li va fer Ana Pastor a ‘Los desayunos de TVE-1’, en què va advertir: «La voluntat política del moment (llegeixi’s època Aznar, que és quan es va començar a rodar la sèrie) va exigir que ‘Cuéntame...’ es parés el 1982 per no haver d’explicar el gran triomf socialista». Això ja ho vaig explicar aquí quan va succeir, però convé recordar-ho. La sèrie no es va aturar, és veritat, però l’han desnaturalitzat.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Ara és un culebró i poc més. No obstant acaba de plantejar-se una situació interessant. Són el 1992 i a Toni Alcántara, que és periodista i treballa a TVE, li ofereixen el càrrec de director general de Relacions Informatives del Govern de Felipe González. ¡Ahh! Toni primer diu no. Sap que sota aquest càrrec tan altisonant s’amaga una feina de propagandista dels èxits de qui el paga, i alhora dissimulador dels possibles fracassos que hi hagi. Però després de dir no, Toni entra en un tremend dubte existencial. I la persona que li ofereix el càrrec el sedueix dient-li: «Fins ara has explicat la realitat, ara tens l’oportunitat de treballar per canviar-la». És un argument maquiavèl·lic. És tan trampós com colossal.

       No sabem encara si Toni acabarà acceptant. Intueixo que sí. Serà interessant veure com ens ensenya la sèrie els meandres monclovites, les caramboles al billar de la bodeguilla... ¡Ahh! Però també seria convenient que fessin recordar Toni que quan la sèrie anava per l’any 1978 el seu pare, Antonio Alcántara, ja va entrar en política. Concretament al govern d’Adolfo Suárez. Va ser nomenat director general del Ministeri d’Agricultura. Creient que prosperava es va mudar de seguida a un elegant pis del barri de Salamanca. No va durar ni un any en el càrrec. Va tornar a la humilitat del piset de San Genaro.