Tu i jo som tres.
No cal liquidar-lo, n’hi ha prou amb silenciar-lo
Que no passi ni un dia més sense ressaltar la pinzellada que ens va oferir TV-3 l’altre dia, al miniespai del ‘TN vespre’ anomenat ‘La contraportada’. Va ser francament interessant. Reflexionaven sobre el veto que de sobte s’ha dictat contra Trump per part de les grans empreses tecnològiques propietàries de les plataformes de les xarxes socials. Aquest veto d’ara a Trump per part de Twitter, TikTok, Facebook, etc.: «¿És censura o és responsabilitat política?», es preguntaven al TN. ¡Ahh! Sempre són molt enginyosos els jocs de paraules.
Enric Luján, professor de Ciència Política de la UB, plantejava, llançava, reflexions molt notables: «Silenciar Trump és una manera d’expropiar als seus 75 milions de votants el seu dret a escoltar-lo. ¿Què passarà quan aquestes grans empreses tecnològiques decideixin silenciar un moviment polític o un corrent social?». I un altre factor afegit que complica més l’anàlisi: aquestes plataformes fan un servei públic, ¡però són privades! Compte que l’assumpte és d’una importància capital. Posem un cas d’ara mateix: la CUP ha exigit que TV-3 no doni cobertura informativa a Vox durant la pròxima campanya electoral. Consideren que aquest partit promou discursos d’odi. ¡Ah! El delicte d’odi està bé tipificat a l’article 510 del Codi Penal. Però hi ha qui considera que no n’hi ha prou i que cal actuar preventivament. Compte que el tema té arestes afilades. Seguint l’advertència del professor de la UB: ¿què fem doncs amb els tres milions sis-cents cinquanta mil ciutadans que han votat VOX a les últimes eleccions generals, i amb el seu dret a escoltar, a les cadenes públiques, els líders que ells han votat? Més encara: ¿Com podem qüestionar, analitzar críticament el seu missatge, si està vetat?
Les cadenes de televisió tenen una gran experiència en invisibilitzar. Les privades tenen els seus propietaris: si algú no els agrada, a la seva cadena no hi surt. A les públiques, que són de tots, no hi hauria d’haver la invisibilització de ningú si no hi ha una ordre judicial. Però ho fan diàriament. Gent rellevant, però incòmoda per a la facció política dominant, és sistemàticament silenciada. La millor manera d’anul·lar algú és esborrar-lo. Impedir la seva visibilitat. Vetar el seu dret a expressar-se públicament en un canal públic. ¡Ah! Els prego que li donin un volta a l’assumpte. No és superficial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- Llimona & vinagre Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa