TU I JO SOM TRES

Ecografia d’un vicepresident peculiar

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Treball impecable el de Gonzo en la seva entrevista a Pablo Iglesias (‘Salvados’, La Sexta). No li ha fet un simple retrat, ¡li ha radiografiat fins i tot l’ànima! ¡Ah! Quina interessant confluència i superposició de rajos X, ecografia i TAC, combinats, sobre l’anatomia d’aquest vicepresident tan peculiar, tan heterodox, fins i tot podríem dir tan governamentalment estrany. S’ha de reconèixer, això sí, que Iglesias s’ha deixat. S’ha obert en canal. Cosa que a alguns ha provocat una gran satisfacció i a d’altres, al veure la radiografia del personatge, un horrorós espant. El més comentat ha sigut la comparació que ha fet de la situació de Puigdemont a Waterloo, assimilant-lo a aquella ingent massa de republicans que van haver d’exiliar-se fugint dels afusellaments i matances del dictador Franco; i que molts van acabar amuntegats com pàries en camps de concentració infectes i miserables. Acaba de dir a ‘Tot és mou’ (TV-3) la periodista Cristina Fallarás –que no és precisament una enemiga de Podem– que aquesta comparació que ha fet Iglesias és una barbaritat, i ha afegit: «Una cosa és anar a viure fora i una altra haver d’anar-se’n fora per poder continuar viu. Hauríem de recordar Machado, creuant la frontera caminant, camí de Colliure, amb els peus ensangonats». Ha sigut un apunt molt encertat.

       Hi ha hagut altres moments, potser fins i tot més interessants, en aquesta vetllada. «¿Vostè es fia de Sánchez? / En política mai t’has de fiar de ningú [...] ¿S’imaginava que ser vicepresident era això? / Hi ha coses molt pitjors de les que imaginava [...] ¿Creu que molts dirigents del PSOE continuen preferint Cs abans que vostès? / Crec que sí. Jo sé qui és el meu soci. Hi ha grans diferències. Els grans debats s’estan produint ara dins del Govern». ¡Ahh! Ha de ser tot un espectacle assistir a una reunió a la Moncloa. Riguin vostès de les cruentes ‘ratomàquies Gran Hermano’. Diuen els esperits més pragmàtics que el que passa és que sobre Governs de coalició no en teníem ni idea. No hi havia experiència acumulada. Recordo que el 2016 Podem va treure un enginyós i divertit còmic transformant Pablo Iglesias en Astèrix. Ara la sorpresa de Goscinny i Uderzo seria encara més colossal al veure que Astèrix ha arribat a senador de l’Imperi romà, viu a Roma i discuteix de tu a tu amb Juli Cèsar com si res.