Els reis de ‘El Cid’

José Luis García-Pérez i Elia Galera: «Una cosa tan antiga com la monarquia suposa arcaismes»

«‘El Cid’ és una sèrie de ficció basada en fets històrics, no un documental», puntualitzen els actors

Es llegeix en minuts

L’agitada cort de Ferran I de Lleó, el Gran, i Sança la Bella, amb les seves conspiracions palatines, és l’escenari en què es desenvolupa la trama deEl Cid. José Luis García-Pérez i Elia Galera, els actors que donen vida als reis, recalquen que pot ser que hagi plogut molt des d’aquell segle XI que retrata la sèrie d’Amazon Prime Video, però hi ha coses que segueixen inamovibles, com la monarquia.

¿El Ferran i la Sança no tenen una relació atípica per al segle XI? Perquè sembla que realment s'estimen, que la seva relació no va ser només un matrimoni de conveniència...

José Luis García-Pérez: Doncs l’amor d’aquests dos personatges és una realitat que està documentada, no és una cosa que només aparegui en aquesta ficció.

Elia Galera: Eren una parella que firmaven coses junts, una cosa que era bastant atípica en l’època. Funcionaven com a matrimoni polític i personal.

Malgrat aquest amor que es professen, entre ells també planeja una conspiració que podria costar-li el tron al Ferran. 

Elia Galera: Aquesta és la gran contradicció del meu personatge, com sospesar i equilibrar la dona política amb la dona familiar, mare i dona. D’una banda hi ha la seva ambició, aquest Pep Consciències que és la seva filla, que constantment li està dient al que té dret i a què podria aspirar, i de l’altra aquests passos que faci poden posar en perill la seva relació de parella, la seva família i la corona.

El Ferran té també el seu propi conflicte familiar. Tant amb els seus germans, que regnen en altres territoris, com amb la seva filla Urraca, que també aspira al poder per ser la primogènita. 

José Luis García-Pérez: El moment de conformació territorial de la península Ibèrica, en aquest cas al nord, és el gran catalitzador de totes aquestes tensions. S’està conformant un territori nou i recuperant o tornant al règim anterior a l’arribada de l’Islam, i aquesta tensió política també arriba al terreny familiar. En el cas de la meva filla Urraca, la sèrie incideix en el valor i la participació de la dona en les decisions del moment, dones que després ha fet callar qui explica la història. Per al Ferran és impossible que la Urraca tingui el que vol, perquè ell té les seves pròpies idees. Però tampoc ho he volgut jugar com si per a ell fos una qüestió de gènere.

Elia Galera: I no ens hem d’oblidar de com estava configurada la societat en aquell moment, amb aquesta estructura piramidal del feudalisme, amb la corona a la cúspide i per sota els nobles i el poble. Però per damunt de tot hi havia el clergat, de manera que en cada pas que fan els personatges han d’estar mesurant les seves decisions amb aquests poders. 

Per estar ambientada al segle XI, la sèrie mostra dones apoderades com la Sança i la Urraca, que lluiten pel lloc que els correspon, ja que totes dues podrien aspirar al tron. 

Elia Galera: Sí, la Urraca era la primogènita però la corona requeia en el seu germà, en l’home, perquè les dones no podien regnar per si mateixes, igual que ara. Això no ha canviat tant.

José Luis García-Pérez: S’hauria de canviar aquesta llei sàlica. Però és clar, una cosa tan antiga com la monarquia suposa arcaismes. 

¿Han fet molta feina de documentació per als seus personatges? ¿Els interessa la història?

José Luis García-Pérez: Per a mi, treballar en qualsevol ficció que tingui a veure amb la història té un plus de regal, que és que em permet estudiar una època que no coneixia. En aquest cas, el segle XI, un segle tempestuós i tumultuós a la Península. ¡No hi ha res millor que tenir l’excusa de la feina per endinsar-te en aquest coneixement!

Elia Galera: A mi també em semblava apassionant. El primer que vaig fer va ser posar-me a estudiar la història del moment, una cosa molt complexa, perquè cada historiador t’explicava la història a la seva manera i deies: ¿per on tiro? Aquesta és la dificultat d’enfrontar-se a un projecte volent ser rigorós amb la història, que els historiadors no sempre estan d’acord.

¿Tenien present que les sèries que tracten personatges públics solen generar crítiques? Ara li ha passat a The Crown.

Elia Galera: Que parlin, però ‘El Cid’ és una sèrie de ficció basada en fets històrics, en cap cas és una sèrie documental. Hi ha molt rigor històric i un equip de documentació brutal, i els personatges estaven molt ben definits en el guió. Quan ens sentíem una mica perduts, només havíem de trucar a l’equip i ens ho aclarien. Hem comptat amb aquesta ajuda.

¿Com van portar el rodatge en exteriors, amb un vestuari tan farragós?

José Luis García-Pérez: Això del vestuari és anecdòtic, però és cert que durant molts mesos vam estar vivint al segle XI, amb el que això comporta: per bé, perquè ajuda a crear el personatge i, per mal, per la incomoditat que suposa. 

Elia Galera: ¡Qui vol la corona, amb els mals de cap reals que dona! Per a mi el més difícil va ser la complexitat de les escenes a rodar. La majoria d’escenaris on rodàvem eren naturals, en exteriors, hi havia molta figuració, molts mitjans, però també eren escenes molt complexes. L’escena de la lliça l’anomenàvem la pallissa pel que va costar rodar-la. Va ser el primer que vam fer, i vam estar-nos amb ella entre una setmana i 10 dies.

Et pot interesar

José Luis García-Pérez: Quan ets en un escenari natural, el rodatge implica duresa.

Elia Galera: Només et dic que un dels dies del rodatge, del vent que feia a Sòria, va volar tot el tinglado que havien muntat. I el van haver de reconstruir.