TU I JO SOM TRES
Pablo Motos es fon davant Carla Bruni
zentauroepp55288679 television monegal201006185443
I de sobte Pablo Motos (‘El hormiguero’, A-3 TV) va connectar en dúplex amb Carla Bruni, i va quedar absolutament seduït. ¡Ahh! Calia veure el rostre de Motos mentre xerrava amb la Bruni. No semblava una entrevista, semblava una seqüència de ‘L’últim tango a París’. Li preguntava Motos, embadalit fins a límits indescriptibles: «Escolta, Carla, m’han dit que compons música de nit, quan la casa està en silenci. ¿A quina hora se’n va al llit, doncs, el senyor Sarkozy?». I Carla va fer una ganyota, un detall suggestiu, i deia: «A la nit passa una cosa secreta. Em puc concentrar. Els nens dormen». ¡Ahh! No sabem si al parlar del descans que li produïa el son infantil també es referia a Sarkozy. En qualsevol cas Motos l’escoltava fascinat, encisat. Li va preguntar també per la seva època de primera dama de França, quan el seu marit era president de la República, però Bruni no va voler entrar en l’anecdotari dels seus anys d’inquilina de l’Elisi. Només va advertir: «Allò no em va decebre, però no necessito repetir-ho». Home, podia haver-li preguntat també si sap alguna cosa de Manuel Valls, que en aquella època era emergent polític francès. Ara que és regidor a l’Ajuntament de Barcelona ens té preocupats: sembla com si estigués desaparegut.
Com que l’entrevista era fonamentalment per promocionar l’últim disc de la Bruni, va posar Motos un trosset, ‘un morceau’, del videoclip. Flipava Motos veient com Carla feia posturetes cantant ‘Quelque chose’. I immediatament li va demanar que agafés una guitarra i que continués cantant alguna cançoneta. Carla va triar aquell tema de Jeanette, ‘Porque te vas’. ¡Ahh! Llavors Motos va arribar a l’èxtasi més absolut. Cada vegada que Carla recitava: «‘Como cada noche, desperté pensando en ti’», em va semblar advertir que, per la comissura dels llavis, li queia a Motos un fil delicat de saliva, de devota baveta.
Notícies relacionadesLa palpable seducció entre un entrevistador i la seva entrevistada és un fenomen que es dona algunes vegades en la tele. Pot ser a la inversa. Recordo que una tarda, en el programa ‘La Columna’ (2001, TV-3), estava Julia Otero entrevistant Leo Bassi, i de sobte el ‘clown’ no va poder contenir-se, es va abalançar sobre ella, i li va estampar als llavis un llarg i càlid petó de pel·lícula. La Julia no es va immutar. Només va dir: «Anem a publicitat. He de repintar el rouge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
