TU I JO SOM TRES

La cuinera Villalobos socarrima Aznar

zentauroepp54955671 monegal200916161723

zentauroepp54955671 monegal200916161723

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Castillo de Jaén. Turó de Santa Catalina. Davant un paisatge d’oliverars gloriosos, es trobava Celia Villalobos fregint uns bunyols. Se li va acostar Florentino Fernández, el còmic. De cop i volta li va amollar: «Tu ja vas deixar de ser aznarista, ¿veritat, Celia?». I ella va contestar: «Doncs sí. Va ser quan va començar a ficar-se amb Mariano. Mira, va l’Aznar i nomena Mariano pensant que ell continuarà sent al darrere, en una cadireta, dient-li: ‘¡Ara per aquí! ¡Ara per allà!’... No, no. Hi ha una cosa fonamental en política: quan te’n vas no pretenguis que el que et substitueixi faci el que tu vols, perquè el que farà és llançar cendra sobre els teus passos». I, mentre deia això, els bunyols se li anaven quedant completament ennegrits. O sigui, la senyora Celia es va posar a cuinar en la tele i li va sortir un Aznar socarrimadíssim. És interessant això d’acoblar la política amb la gastronomia. En surten plats sorprenents. Aquesta frase que ha adreçat a Aznar («El que farà el teu substitut és llançar cendra sobre els teus passos») segurament és un bon dibuix del que va passar en el PP en l’última època marianista. No obstant, aquest Masterchef celebrity deu estar gravat fa molts dies. Amb el lleig assumpte del cas Kitchen, ara la cendra està sobre els passos de MarianoEl Barbas, com allà el citen. ¡Ahh! Quins cops té la gastronomia política.

Notícies relacionades

Aquesta variant de la tremenda Villalobos en versió cuinera pot donar-nos grans alegries. Indiscutiblement ha sigut la novetat més atractiva d’aquesta edició. Ha tingut també cops emotius. De sobte, Celia va plorar. I deia: «Jo no havia plorat en la meva vida. ¡He vingut aquí a aprendre a viure!». D’entre la resta de concursants destaquem Ainhoa Arteta. Atès que és soprano, en lloc d’explicar els plats, els cantava. En va elaborar un que va titular Bonito a la Madame Butterfly, i va entonar Un bel di vedremo sobre el cos fregit del túnid.

Més prosaic va ser Juanjo Ballesta, aquell inoblidable El Bola de la pel·lícula. De sobte li va entrar una urgència i es va absentar 15minutos. «He anat al servei. ¡Havia de fer de ventre!», deia compungit. I Jordi Cruz, enrabiat, li advertia: «¡És la primera vegada en vuit anys que un aspirant abandona el servei per anar a fer caca! ¡Aquí es ve cagao i cagaomeao. ¡Ah!  L’inflexible Cruz hauria de recordar que menjar i evacuar són actes fisiològics que van units.