Hajar Brown: «A 'Skam España' es veurà que les musulmanes no som floreros»

El hijab que un dia va decidir posar-se lliurement Hajar Brown quan anava a la universitat, a més d’amagar-li els cabells, cobreix un cap molt ben moblat que li permet explicar amb lucidesa la seva condició de musulmana. Des de fa tres temporades, aquesta actriu de 23 anys és Amira en la sèrie Skam España, i la protagonista en aquesta quarta que estrena Movistar+. A més de ser ja un referent.

¿Suposa molta responsabilitat ser la protagonista d’aquesta temporada?

Mai he rebut tanta atenció alhora en la vida. Encara sort que porto amb aquest equip gairebé dos anys i són gairebé família, perquè què hauria sigut de mi si em donen un paper de protagonista en altres condicions. Però per molta responsabilitat, pressió i exigència que hi posi, m’encanta Skam España, m’encanta la meva feina... Al principi no sabia com gestionar-ho. I vaig recórrer un munt a les noies que han sigut protagonistes. Ha sigut una experiència guai.

Ara es veurà com és l’Amira. 

El seu món interior, el que la mou... Per què és així. ¡És meravellosa!

Ja era fan de la sèrie noruega Skam 

Quan veia la sèrie el 2015, pensava: «¡ Tant de bo facin alguna cosa així a Espanya! ¡Seria brutal!». Tot i que no ho concebia.   Però la vida dona moltes voltes... Demanaré més coses a la babalà a veure si cau alguna cosa.... 

Va estudiar Interpretació...

Vaig estar tres anys en una companyia de teatre i vam anar de gira. Ho vaig deixar als 17 o 18 anys. En realitat és perquè em van fer fora, però mai ho explico. No podia assistir a una funció i el director, que era superdramàtic, em va dir que no tornés. Però ja ens hem perdonat. I ho vaig deixar, perquè vaig pensar que potser no valia per a això.

I es va llançar a una cosa tan contraposada com l’Enginyeria Civil. 

Com se’m donaven bé les mates, em vaig ficar a enginyeria. I, al final, la vida dona moltes voltes. Tot i que segueixo amb l’enginyeria, perquè el món de la interpretació està tan ple d’emocions que necessito aquesta estabilitat. És una àncora. Em posa els peus a la terra.

A Skam España

Van veure oportú trucar-me pel meu activisme, que en realitat no és tal, sinó ensenyar com visc. Però com és tan normal i pròxim, semblo extraordinària. I m’hi vaig oferir com a actriu. Però em van dir que era gran. Per com parlava, pensaven que tenia 27 anys, quan en tenia 21. Crec que ho vaig aconseguir de tant donar la llauna.

Amb la sèrie el seu missatge pot arribar encara més.

No hi penso gaire perquè em fa vertigen. Pressió. Però és fabulós que una plataforma amb tant poder i audiència mostri la teva veritat i la teva vida tal com és i com la vols explicar. 

A l’Amira la miren diferent pel hijab. ¿A vostè també li va passar?

Amb el mocador posat vius la realitat d’una altra manera. Per a mi continua sent una decisió personal i és un drap al cap, però per a la resta sentia que havia canviat i se’m va fer bola. Si ja abans rebia comentaris estranys, amb el mocador posat, més. L’Amira ho va portar bé perquè se’l va posar just abans de començar batxillerat, i, a diferència de mi, té molta força. En aquesta temporada veurem com ho viu i què fa davant certes situacions de racisme que, és obvi, es donen. 

Diu que li passa com a Shrek: el temen perquè no el coneixen. 

Jo em vaig posar el mocador un dilluns i hi va haver gent que em va deixar de parlar. En comptes de preguntar. Això ve de la por del desconegut. I ho entenc: quan un té por el que fa és fugir. A l’Amira li passa això.

¿És vostè un referent per a noies atrapades entre dos mons? 

Aquest tipus de coses et desperten sentiments contradictoris: em fa molta por per la pressió, per si no estic a l’altura. i alhora n’estic encantada i superorgullosa. Fins i tot la meva germana, que és adolescent i em detestava, se sent identificada, i això és molt satisfactori. I els missatges que rebo de fora, sobre tot de Malàisia, Rússia i Alemanya. 

Vostè advoca per un feminisme inclusiu i interseccional...

Sí. El feminisme de les dones racialitzades. Vivim situacions diferents del feminisme hegemònic blanc. Es pensa que el seu està bé i l’altre està malament. La gent es pensa que em poso el mocador perquè no em vegin els homes. Però no és així. Volem que se’ns escolti i se’ns valori, perquè la nostra lluita és tan vàlida com la de la resta,

En la ficció espanyola ja es veuen noies amb hijab, però no com l’Amira. ¿Faria papers que no acceptin els seus costums?

No, ho tinc claríssim. Tampoc és que exigeixi molt, només que es facin les coses amb tolerància i respecte.

¿No seria, doncs, una Nadia de Élite

A nivell interpretatiu no m’importaria. Però com a musulmana, no, perquè aquest perfil, aquesta història, ja l’hem vist mil vegades. Espero que després de Skam la gent vegi que les noies musulmanes no som floreros. Que s’expliquin històries interessants. Fins ara només hem vist el típic: que se’n va de casa i es treuen el mocador. Que existeix, però hi ha altres coses. Ho recolzo sempre que hi hagi diversitat d’històries, i no només aquestes per morbo.

Notícies relacionades

El ball de Paloma i Risto

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

¿I que el hijab sigui el de menys?

El meu paper perfecte després d’aquest seria el de professora de llengua. Que no importi la meva condició de musulmana. O de robot, amb el cap de llauna, que tapa els cabells. Ara em tocarà fer de musulmana, i encantada, però el meu objectiu és fer de professora.