Cansaladeria TV-3: la nòmina es menja el pernil

Va arrencar parlant de la sèrie Drama, aquesta qüestió tan petita, que a alguns els ha interessat magnificar enfadadíssims perquè de tant en tant parli en castellà algun protagonista. Reflexionant Sanchis sobre aquest tema de la llengua, i del territori, ens va deixar una perla boníssima. Va dir: «¿Què passa quan TVE fa una sèrie a Barcelona i la fa en castellà? Doncs que no t’hi sents identificat perquè dius: ‘¡A Barcelona això no es parla!». ¡Ahh! Heredia fins i tot es va atrevir a replicar, amb la boca petita, això sí: «A Barcelona també es parla castellà, ¿eh? També, també». Ja els vaig dir que Sanchis té cops molt entretinguts. Però en realitat la polèmica de la sèrie era el menys important. Sanchis s’havia corporitzat a El matins per un altre assumpte: per fer por amb això que en el pitjor dels casos el Polònia i el serial de les tardes no podran seguir. Per falta de diners. ¡Ah! La pasta. Aquest és l’assumpte.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Va fer un sil·logisme: els ingressos publicitaris baixen, les subvencions de la Generalitat augmenten menys del que ho haurien de fer, ergo no hi ha diners per a programes que omplin la graella. Sí, senyor, dit així és incontrovertible. Però és un sil·logisme amb trampa. Li falta la base, el fonament, d’aquesta tragèdia: dels 300 milions i escaig que TV-3 rep, més del 50% són per pagar la nòmina. La conformen aproximadament 1.800 criatures. O sigui, passa com a la cansaladeria d’un amic meu, de la qual els vaig parlar una vegada. Va contractar tant personal de servei que el dia que va obrir no hi havia pernil a la prestatgeria. No li quedaven diners per comprar pernil. Era una cansaladeria sense pernil. Però el personal era eficientíssim, això sí.

No es preocupin els fans del Polònia. Tornarà. El toc d’ensurt de Sanchis ja ha fet efecte. La classe política està en un crit. No podrien suportar que no els fessin la paròdia. Es deleixen pel Polònia. Per ells la tragèdia és el silenci. El buit. El riure és una benedicció. Tot i que et dibuixin com un gamarús o un inútil.