TU I JO SOM TRES

L'afusellador i els que l'observen

L'afusellador i els que l'observen
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Aquest cap de setmana La Sexta Noche (La Sexta) i FAQS (TV-3) han abordat el tema del taxista afusellador, exmilitar, que amb una escopeta de repetició s’ha dedicat a disparar contra la ministra Montero, Pedro Sánchez, el ministre Marlaska, Echenique i Pablo Iglesias, tots representats amb fotos a les quals anava afusellant –amb munició real– sistemàticament. Estem d’acord, és tema. Després de condemnar l’acció de l’afusellador, va considerar Eduardo Inda a La Sexta Noche que no es va generar el mateix enrenou, ni va causar tanta indignació, quan a Albert Rivera li van enviar al seu propi domicili una foto seva amb una bala incrustada al front. També va citar aquell cas ocorregut en un programa de la Televisió de Catalunya en què van disparar contra la foto de Joan Carles I, i va considerar que tampoc es va produir la mateixa commoció que ara. Recordo aquell programa, en efecte. Va ser en el Bestiari il·lustrat d’El 33, l’abril del 2012. Jair Domínguez empunyava una pistola i disparava contra les cares, en forma de diana, de Joan Carles I, el príncep Carles d’Anglaterra, Fèlix Millet i l’articulista Salvador Sostres. 

Notícies relacionades

Aquella mateixa nit, el FAQS de TV-3, també va abordar el tema de l’exmilitar afusellador. Pilar Rahola també va condemnar aquesta acció, però també va advertir: «Aquest acte tindrà recorregut judicial, ¡aquest sí!, perquè han disparat a líders espanyols, ¡alto, poca broma!». I va considerar que, en canvi, quan els independentistes pateixen amenaces, hi ha gran impunitat. Va recordar aquell afusellament contra un ninot amb la cara de Puigdemont a les festes de Coripe (Sevilla). Efectivament va ser l’abril del 2019. Aquí ho vaig explicar. Veïns i veïnes, joves i gent gran, nenes i nens, assistien amb esfereïdora alegria a l’afusellament d’un ninot amb la cara de Puigdemont.

Aquí el que és televisivament meditable és que aquella nit dos opinants d’ideologia radicalment oposada coincidien sense saber-ho. Les dues tesis es basaven en la comparació causa-efecte. Consideren –cada un des de la seva trinxera– que davant de canallades similars les mostres de repudi són diferents. Tenen raó. És francament trist i inhumà veure el punt d’odi al qual hem arribat: davant d’un afusellament –tot i que sigui sobre foto–, el rebuig depèn de la ideologia de qui ho observa.