No vagis a Espanya, ¡Franco guanyarà!

El joc que ens han plantejat aquesta setmana a la sèrie ‘El Ministerio del Tiempo’ (TVE-1) ha consistit a imaginar que el 1937 el famós quadro de Picasso, ‘Guernica’, va ser traslladat de París a Madrid. I una altra tela, ‘Las meninas’ de Velázquez, va fer el viatge a la inversa: de Madrid a París. Naturalment això no va ocórrer mai. I l’aventura rau, com sempre en aquesta sèrie, a evitar el que va poder ser, per deixar les coses com en realitat van ser. No he trobat gran interès en aquesta fabulació. En canvi sí que han aconseguit un moment sublim quan Cayetana Guillén Cuervo, que ve directament del segle XXI, viatja en el temps fins al París de 1937 i es troba amb Clara Campoamor, que en efecte estava exiliada allà. ¡Ah! Ha sigut una escena molt suggestiva.

La Clara està convençuda que les tropes republicanes venceran el general revoltat, i espera poder tornar a Madrid de seguida. Però Cayetana, que coneix com va acabar la guerra civil, la mira amb tendresa i, amb molta delicadesa, li diu: «No, Clara, no tornis a Espanya. ¡Franco guanyarà la guerra! I tampoc et quedis a París perquè els alemanys l’envairan». Moment tremend per a Clara Campoamor. Es troba a París amb algú que li explica el que passarà en el futur, i el seu rostre canvia. I el més meravellós: lluny de creure que està sent víctima d’una mèdium de nyigui-nyogui, la Clara pren bona nota del que Cayetana li diu i, en efecte, la història ens explica que no va tornar a Madrid, ni es va quedar a París. Va sortir de pet cap a Buenos Aires, un exili de 10 anys, però almenys va conservar la vida.

¡Ah! Si nosaltres poguéssim trobar un dia una Cayetana que ens detallés el que ens pot passar en els pròxims anys, seria magnífic. A la pel·lícula ‘Retorn al futur’ hi ha un personatge, Biff Tannen, que aconsegueix un Almanac amb els resultats dels pròxims 50 anys de la lliga de beisbol, futbol, curses de cavalls, etcètera. ¡Ahh! Es fa arximilionari, és clar. No obstant ‘el futur’ acull una altra cosa que es diu ‘el destí’, que no s’ha de perdre mai de vista. Biff Tannen, tan podrit de diners, acaba de rentacotxes i sense un duro. Aquest lapsus, tan comentat, de Rosa María Mateo al Senat, dient «Ràdio Televisió Espantosa» en lloc de Ràdio Televisió Espanyola, no sé si ha sigut el subconscient enviant un avís de futur.