TU I JO SOM TRES

Tot el que entra per la boca surt per aquí

zentauroepp53518238 monegal200524173443

zentauroepp53518238 monegal200524173443

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Tele 5 s’ha inventat, per entretenir el personal la nit de divendres, un programa titulat La última cena. Consisteix a reunir el grup habitual de xafarderes de la casa i que dos –cada setmana dos de diferents– preparin un menú perquè els altres mengin i puntuïn el que han menjat.  En la tasca gastronòmica els ajuda el cuiner Sergi Arola. Gairebé no té protagonisme. Millor que passi inadvertit. En realitat, aquestes sessions de manduca són un pretext perquè, mentre sopen, els tafaners es vagin mossegant a dentades entre ells. O sigui, que en comptes de cuinar el gaspatxo i el llobarro que van preparar en la primera edició, s’haurien d’haver desmembrat alguna peça del cos i menjar-se-la rostida. És la base del canibalisme.

Notícies relacionades

En el fons, tot això no són més que petites variacions sobre el sistema televisiu que segueixen des de fa temps a tot Tele 5: les criatures en nòmina que hi ha escampades es van apunyalant entre si, i es produeixen sagnies. Però són dessagnaments consentits, ben pagats, i els òrgans extirpats i consumits es reprodueixen de seguida. El més original d’aquesta mena de Masterchef caníbal ha sigut que van mantenir, durant tota la nit, una connexió directa amb el vàter. Van posar una càmera fixa al bany, i també hi van col·locar Nuria Marín, una delicada criatura de l’escuderia de la mateixa cadena, i el seu treball consistia a anar rebent els comensals a qui, en un moment donat, els havia sobrevingut una urgència fisiològica i corrien a fer pipí. O popó. El presentador J.J.Vázquez connectava contínuament amb Nuria, i ella, mentre atenia els evacuadors, deia: «Tot el que entra per la boca surt per aquí». Efectivament. És el principi de conservació de la massa: res es crea i res es destrueix, només es transforma.

Mirant la qüestió amb profunditat i afecte, això de tenir una càmera al vàter, com a punt de connexió amb els programes, a mi m’ha semblat un cop genial. Segurament sense pretendre-ho, els ha sortit la més perfecta autocrítica. Ens han demostrat que l’espai natural que complementa els platós és el lavabo. Alerta, aquesta qüestió no és patrimoni exclusiu de Tele 5. Altres imperis televisius, privats i públics, també haurien de mantenir sempre una càmera al vàter. Com a extensió evacuadora natural del que passa en alguns platós.

Temes:

Telecinco