¡Ratolins, la República està a punt!

S’ha presentat Jordi Basté (No pot ser!, TV-3) a l’Agència Imagina, expertíssima empresa de màrqueting digital, i els ha preguntat com ens afecta, com ens condiciona, com ens manipula tot això (Google, Facebook, Twitter....) que mirem i utilitzem contínuament pel movil o pel PC.  El van il·luminar de seguida. Basté anava en companyia del televisiu i gran activista a la xarxa Jair Dominguez. Li van demanar que escrigués un tuit. Va posar: «Catalunya se’n va a prendre pel sac». I automàticament, en menys de 15 segons, a través d’un programet informàtic van crear 500 comptes falsos de Twitter (podien haver sigut tranquil·lament deu mil, o cent mil, la quantitat que vostès vulguin) que van inundar la xarxa de tuits a favor de l’advertència de Jair. Van crear en un plis plas el que anomenen un trending topic.

En realitat no feia ni falta que Jair escrigués cap tuit. El genera el mateix programet i l’expandeix amb milers de comptes falsos que el recolzen. Creen el que anomenen estat d’opinió. És una trampa utilíssima, per exemple en política. Et llancen un missatge que digui, per exemple, «Europa dona suport al Consell de la República de Puigdemont» –o al revés–, l’acompanyen de diversos milers de tuits falsos aclamant el missatge i en vista de tan colossal clamor TV-3 et pot obrir tranquil·lament un Telenotícies dient: «¡Ratolins, la República de Catalunya està a punt perquè li dona suport tothom!» ¡Ahh! Aquest No pot ser! de Basté ha sigut interessantíssim.

Notícies relacionades

"Si no hi ha sardina, la foca no treballa"

De Miramar a La 2 Cat: 66 anys, 2 mesos i 29 dies

També va viatjar fins a Beverly Hills i el professor Epstein li va dir: «Google decideix què podem veure (el que ens mostra) i què no podem veure (el que tapa i no ens ensenya) és a dir, censura». Tenint en compte que aquesta plataforma vigila dos mil cinc-cents milions de persones, 24 hores al dia, com a eina és tremebunda. ¡Ah! Amb instruments de tan enorme influència a les nostres vides es pot destruir qualsevol, posem un polític, en qüestió de minuts. Tres dies abans de les eleccions inundes la xarxa dient que determinat candidat no es dutxa mai, que es menja les ungles dels peus, i que el seu gosset està ingressat a l’uci canina de les pallisses que li fot, i no el vota ni la seva família. Exclamava Basté, aclaparat. «¡Protegim-nos! ¡Esperit crític!». Doncs estem llestos, Jordi. La crítica és heretgia. Llistes negres. Ara el que està de moda és fer de cheerleader.