Un estrany Dia del Llibre a Waterloo: ni un llibre

El dia de Sant Jordi, TV-3 va connectar amb Waterloo. Entrevista de 14 minuts a Tot es mou. En aquesta ocasió ens va semblar una iniciativa oportuna. Saber què llegeix l’eurodiputat Carles Puigdemont, o quina novel·la ens podria recomanar el dia de la festa del llibre, seria suggestiu. Vam fer una porra a casa sobre quin text ens aconsellaria. El nostre canari flauta Papitu va apostar per les apassionants Memòries d’un Papillon Català (Llibres de l’Index, 2016) de Grabriel Molins i Puigdollers, llibre que fa temps, en una altra de les moltes connexions que TV-3 li dedica, vam veure que figurava a la biblioteca del seu domicili actual de la Brabantia Valona. Però la nostra porra casolana no la va guanyar ningú. L’entrevista que van fer a Puigdemont l’emblemàtic Dia del Llibre no era perquè ens recomanés cap llibre. L’objecte de la connexió era perquè la interlocutora de TV-3 García Melero li servís amb safata els temes que tenien convinguts. Se’ls servia, se’ls formulava de manera tan prodigiosa que en realitat ja portaven les respostes implícites.  Per exemple: «Fa uns mesos vostè no va poder ser investit president. ¡Pedro Sánchez va dir que no es podia governar unpaís per Skype o per WhatsApp! ¿Creu que la crisi del Covid-19 ens ensenya que a partir d’ara es pot governar de maneres molt diferents?». ¡Ah! Era una pregunta retòrica: la resposta ja venia inclosa. Quan li va posar amb safata el tema de les llibertats i el control del coronavirus, també va ser una pregunta que portava incorporada, camuflada, la resposta. «¿Vostè creu que el Govern espanyol l’està plantejant amb llenguatge xantatgista?» ¡Ahh! Quin art s’ha aconseguit. Ja no s’esforcen a dissimular. Avui només es triomfa a la seva si et saps de memòria l’acreditat manual ‘Els perfectes cheerleaders’.

Notícies relacionades

Una experiència més que religiosa

No faré crítica sobre els Sanfermines

En aquesta jornada de Sant Jordi, el Dia del Llibre, va sortir una altra vegada Puigdemont a TV-3. Va ser el Puigdemont de Polònia (Queco Novell). Va connectar amb la seva fidel Pilar Rahola (Cesc Casanovas) i jugaven a buscar un nou nom per al partit. Noves sigles que els serveixin per presentar-se a les pròximes eleccions. O sigui, continuar camuflant CDC. Ho van solucionar llançant a l’atzar fitxes de l’Scrabble. Els va sortir el partit Catalunya Avançarà amb Democràcia i Unitat. O sigui, CADU. I Puigdemont advertia: «Cal posar CAT al final, sempre, sempre». Va quedar CADUCAT.