TU I JO SOM TRES

No sabem què diria el Pepe del procés

No sabem què diria el Pepe del procés
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

En una altra de les seves formidables clonacions, Queco Novell s’ha reencarnat en Pepe Rubianes al Polònia d’aquesta setmana (TV-3). Ha recuperat aquell monòleg tan cèlebre del Pepe, aquell en què amb la seva típica mordacitat explicava «Les excel·lències del noble art de treballar. La feina dignifica, honra, poleix, enllustra i dona esplendor. Déu n’hi do que divertida que va a la gent a treballar les sis, set, vuit del matí... ¡Que se’n vagin a la merda amb la feina! ¡Que se la posin a la punta del nap a veure si els cap!». ¡Ah! Com rèiem amb Pepe. I com hem rigut ara amb la reinterpretació de Queco. En realitat l’elecció d’aquest monòleg no va ser fruit de l’atzar. El va seleccionar expressament per arriar contra la decisió del Govern de Madrid que a partir d’aquella setmana alguns determinats sectors tornin a la feina. I  va rematar Queco amb aquesta dentada de la seva pròpia collita: «Tota la vida ficant-me amb la dreta ¡i ara que em moro, l’esquerra també s’ha tornat de dretes!».

¡Ahh! En efecte, sabem el que deia el Pepe de la feina, de la dreta, del PP i fins i tot dels fatxes. Però no sabem el que diria avui sobre l’escenari del seu estimat Capitol, de la colla que manipula el procés, o de l’actual Govern de la Generalitat, o de Waterloo...  ¡Ahh! Jo crec que en aquest apassionant exercici d’invocació lliure sobre Pepe Rubianes, hi pot haver una segona part que espero que també ens faci Queco Novell . Només cal inspirar-se en aquell Rubianes de quan va treballar amb Joglars i va ajudar a construir aquella sàtira sobre el concepte de la Catalunya convergent i pujoliana que es va dir Operació Ubú. Ànim. Estic convençut que Pepe, allà on sigui ara, també agrairà aquesta reutilització del seu art.

D’aquest Polònia també ha sigut molt bo l’esquetx  sobre el moment sanitari en què es troba Josep Maria Bartomeu. El crida el seu metge i es produeix aquest diàleg: -Senyor

Bartomeu, no fa falta que segueixi confinat.–¿Estic curat? –exclama amb immensa alegria l’encara president del Barça. –No,

no està curat,  però com que ningú vol ser al seu costat no hi ha risc de contagi.

Notícies relacionades

¡Ahh! El més terrible de la infecció d’aquest cas és que sembla que els respiradors artificials que l’assisteixen no li serveixen de res.