«Hem tingut una vida collonuda, Merche»

Al Cuéntame cómo pasó (TVE-1) d’aquesta setmana la Merche (Ana Duato) i l’Antonio (Imanol Arias) passegen per un camp d’oliveres. ¡Ah!  «Los olivos estan cargados de gritos» va escriure Federico.  En efecte, no és un passeig tranquil. Sembla bucòlic al principi, però de seguida brollen els retrets, la bilis. La Merche, assaborint el campestre ressol del migdia, fa provisió d’oxigen d’aquell oliverar, veí a les vinyes, i el deixa anar: «Tu has viscut com si res fos suficient per a tu». I l’Antonio li replica, satisfet, orgullós de si mateix: «Doncs sí, he sigut molt ambiciós, sí». Però llavors, de sobte, li canvia la cara, fa una ganyota, li sobrevé una reflexió tremenda, com si tota la crua realitat caigués sobre ell d’improvís, i amb un punt de desesperació pels bons temps que se n’han anat, exclama: «¡Però el millor de la meva vida és en el passat! ¡Hem tingut una vida collonuda, Merche, collonuda!».

Notícies relacionades

La singularitat

‘Got talent’ celebra el seu final

¡Ah! Ja m’imagino que aquest diàleg a l’oliverar de Sagrillas es va gravar fa molts mesos enrere, però els follets de la tele, que són criatures que ningú ha vist mai, però que existeixen, els follets, els deia, ens han ofert un cop terrible. Aquest gemec de l’Antonio, tan desesperat («¡Hem viscut una vida collonuda, Merche!») s’ha emès just la setmana en què Imanol Arias i Ana Duato han sigut notícia de diaris i d’informatius radiofònics i televisius: la Fiscalia els acusa de delictes de frau a la Hisenda pública, els reclama 16 milions d’euros i demana per a ells una pena de fins a 32 anys de presó. O sigui, escoltar dir a Antonio Alcántara, ara, precisament ara: «¡Hem viscut una vida collonuda, Merche!», sembla un exclamació tremendament vinculada a la terrible actualitat fiscal que viuen aquest actor i aquesta actriu.

És curiós, la Merche va protagonitzar en aquesta sèrie, fa poc, una situació similar: li cau una multa d’Hisenda, de mig milió de pessetes (som a l’any 1991) perquè no tènia declarades a les treballadores del seu taller de moda i costura. Qui la treu de l’embolic, donant-li els diners, és el Max (Ramon Madaula) que hi està enamoradíssim. O sigui que el pobre Max fa el paper de ximple útil. ¡Ah! El bo d’un serial és que els guionistes sempre es poden inventar un bon jan com el Max perquè et solucioni l’embolic en el qual t’has ficat. En la vida real escassegen els guionistes salvaembolics.