TU I JO SOM TRES

Dani Mateo + Quim Torra = José Sazatornil

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal

Si alguna cosa de profit ha tingut aquesta trucada de Sánchez a Torra és que els humoristes de la tele s’han posat les botes. Buenafuente(#0, Movistar+) ha trobat en aquesta conversa una al·lusió directa a les revistes del cor. Deia, recreant al seu aire el diàleg entre tots dos: «HOLA, el conflicte té diverses LECTURAS. / ¿QUÉ ME DICES? / Fa DIEZ MINUTOS que parlem. / Doncs sembla que hagi passat una SEMANA. / Quedem per veure’ns PRONTO». Ha sigut enginyós. Faltava incloure-hi algunes capçaleres, això sí. Podia haver allargat la conversa afegint-hi, per exemple: «¿Tens el CUORE intranquil, Pedro? / Gens, Quim, gens, això només són RUMORE». Però l’esquetx ha sigut perspicaç i enginyós.

De l’Està passant (TV-3) no puc ressaltar cap enginy perquè la poca menció que es va fer a la trucada van ser retrets a Sánchez per haver tardat tant a fer-la, i per haver-la diluït en una espècie de trucada per a tots els presidents autonòmics (com aquell cafè per a tothom del començament de la Transició), que és la crítica que se li fa a Sánchez des de la vora ‘indepe’. L’espurna i l’agudesa de l’Està passant la vaig trobar en el programa del dia anterior, quan es van inventar el Sorteig de la Champions Política.¡Ah! Buscaven quin destí els ofereix l’atzar als polítics. Una aleatòria sui generis. A Sánchez li va sortir com a destí l’extradició; a Puigdemont la immunitat; i el més hilarant: a Torra li va sortir com a destí la investidura, o sigui, Torra president d’Espanya pròximament. ¡Ahh! Aquest sí que seria un tsunami aterridor.

Notícies relacionades

Però tornant a la trucada l’esquetx  més iridescent el vam veure a El intermedio (La Sexta). Wyoming feia de Sánchez i Dani Mateo de Torra. ¡Ahh! Escoltin el moment en l’edició ‘online’ d’‘EL PERIÓDICO’. Val la pena. Escoltin el to, l’accent, el colorit fònic de Mateo interpretantTorra. És exactament la mateixa veu, la mateixa modulació, de José Sazatornil ‘Saza’ en aquella divertidíssima pel·lícula titulada La escopeta nacional. Clavada, escoltin. «Pedro, abans volia l’autodeterminació, però ara no n’hi ha prou. Vull l’autodeterminació i dues entrades per a El rei lleó deia Mateo/Torra. Genial.Semblava que estàvem veient Sazatornil en aquella cacera a l’altiplà venent els seus porters automàtics i intèrfons als capitostos del règim.