TU I JO SOM TRES

La vilesa és rendible: fes i deixa fer

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

De vegades, poques vegades, això sí, mirant les sèries que la tele ens ofereix de sobte broten moments que transcendeixen l’anècdota i reflecteixen cruament la degeneració de l’ésser humà. Em refereixo a una escena, d’un realisme increïble, que s’ha vist aquesta setmana en la sèrie Malaka (TVE-1). En aquest formidable thriller policíac que té lloc en un els barris més conflictius de Màlaga, a La Palmilla per ser exactes, de sobte l’inspector Arjona, conegut com el Gato (una interpretació magnífica de l’actor Salva Reina), s’encara amb el comissari en cap (Manuel Morón), que és un policia corrupte, pelacanyes fins a les celles, a sou d’un empresari que trafica amb drogues. El Gato entra al seu despatx. I li deixa anar un discurs, una reflexió, que mereix meditar-se. Li ve a dir: senyor comissari, conec el seu tripijoc, els seus embolics, la seva martingala amb l’empresari narcotraficant, i vostè coneix els meus tripijocs, els meus embolics, els meus trucs i les meves murrieries al barri. Això funciona així des de fa anys. I ens va molt bé a tots dos, ¿veritat, senyor comissari? «Cada un fa i deixa fer», afegeix el Gato mirant fixament el seu cap. I en aquell instant en aquell despatx queda corporitzada en l’aire, flotant, aquella màxima, tan terrible, tan real, tan lamentablement habitual en tants àmbits de poder i de comandament: no ens toquéssim ara els collons o acabarem fent-nos mal.

Notícies relacionades

¡Ahh!  Aquesta escena és brutal. A mi m’ha recordat aquells anys en què Catalunya era un oasi. L’oasi català en deien. ¿Ho recorden? No fa tant. Va durar més de 20 anys. Aquí hi havia un virrei, allà un monarca i uns presidents que s’anaven alternant, i tots funcionaven sota la llei de l’omertà. Era fantàstic. Es recolzaven, s’odiaven fins i tot, però feien pactes per mantenir els seus tripijocs. La llei era un concepte manejable. La corrupció, un efecte col·lateral sense cap importància. Ho tenien molt clar: no ens toquem els ous que vivim la mar de bé i podríem acabar fent-nos mal.

Aquell malaltís equilibri es basava, exactament, en aquesta frase que li deixa anar el Gato al seu cap el comissari: «Cada un fa i deixa fer». I tirant. ¡Ahh! Aquesta sèrie, Malaka, està tenint uns índexs d’audiència poc brillants. És una llàstima. No només és una bona sèrie. És el retrat del costat més pervers de la condició humana.

Temes:

TVE