Dins de Cayetana Álvarez hi ha un Aznar

Encara no havia vist, a cap cadena del telehipòdrom estatal, una caricatura, una clonació humorística, de l’extraordinària criatura que és Cayetana Álvarez de Toledo. Ha tingut lloc aquesta setmana a El hormiguero (Antena3), a càrrec de Carlos Latre. ¡Ah! Celebro que Latre vagi actualitzant la seva galeria de personatges. La imitació que ha fet de Cayetana Álvarez ha sigut sensacional. Amb la seva cabellera rossa, el seu port altiu i la seva manera de mirar amb aquell punt de supèrbia matisada pel seu deliciós accent del Río de la Plata, ens va anar explicant que totes les coses dolentes que passen al món són culpa de Pedro Sánchez. Deia: «El canvi climàtic és culpa de Sánchez. El plàstic que hi ha als oceans és per Sánchez. A la mare de Bambi la va matar Pedro Sánchez». I així molta estona. Les rialles tronaven. I Latre va rematar la seva actuació amb un cop de transmutació política de primera classe. Va ser quan va advertir: «Deia el nostre mestre zen José María Aznar: ‘¡T’has de posar dins de la gent!’», i en aquell instant el gràcil cos de Cayetana Álvarez es va transformar en la versió més iracunda i esfereïdora d’Aznar. Bon dard.

¡Ah! Des que Cayetana Álvarez de Toledo va irrompre en l’escena mediàtica, ja els vaig advertir que em semblava un esdeveniment de primera classe. Al marge de les seves idees polítiques, amb les quals podem combregar o que podem odiar, els seus posturismes i les seves al·locucions són una benedicció des del punt de vista de l’espectacle. Aquell cop que va protagonitzar en la millor cadena privada de Catalunya, TV-3, quan es va presentar amb jersei groc, lluminós, espetegador, a casa ens va semblar colossal. Els vaig advertir llavors des d’aquí que, si els Rivera i Arrimadas no fossin tan curts de vista i en lloc d’anar amb cúters pels carrers arrencant llaços fessin el que va fer Cayetana Álvarez, o sigui, adoptar també el groc, perquè els colors no són propietat exclusiva de ningú, si haguessin adoptat el groc en lloc de combatre’l, els deia, la guerra dels llaços s’hauria acabat ipso facto.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

Fora del telehipòdrom generalista estatal l’única imitació d’Álvarez que tinc anotada al meu quadern va ser a Polònia, el maig d’aquest any. Mireia Portas va fer una formidable filigrana. Va ser arran de la patacada que es va pegar el PP en les eleccions, en què va perdre 71 escons. Cayetana Álvarez anava de genolls per terra recollint les dents que li havien caigut a causa del brutal mastegot electoral.