El dia que Juli Cèsar es va posar a plorar

En vista del paisatge terrible que la classe política està dibuixant sobre ella mateixa, a La Sexta noche han buscat al Museu del Prado els quadros que podrien representar el que està passant. A Goya han trobat un filó. Des del Duel a garrotades que va pintar el 1819, en ple període de les pintures negres, fins a Saturn devorant el seu fill, que aquesta sí que és una estampa esgarrifosa. L’expert en art Pablo Ortiz de Zárate es va fixar, no obstant, en un de l’holandès Reymerswaele, El canvista i la seva dona, que em sembla interessant. S’hi veu el matrimoni comptant amb avidesa un munt de monedes d’or que tenen escampades sobre la taula. Hi ha cobdícia a les seves mirades. Jo crec que aquest quadro val per a tots els líders. Amb la mateixa avidesa que el matrimoni del quadro, la flor i nata política es passa el dia comptant escons i fent càbales. Cada escó és or pur per al líder del partit que el guanya.

El meu canari flauta Papitu, que té una cultura colossal, m’ha advertit que el quadro que millor retrata el Pablo Iglesias actual no és al Prado, sinó al Museu de Cadis. El Papitu estava veient en aquell instant la historiadora Mary Beard en el seu programa de Movistar+ fent-li una repassada a Juli Cèsar, en aquella època en què encara no era el més poderós de l’Imperi romà i es guanyava la vida per la Hispània Ulterior fent de qüestor, o sigui, de cobrador d’impostos. Explicava Mary Beard, parafrasejant Gai Suetoni a La vida dels dotze cèsars, que Juli Cèsar se’n va anar un dia a Cadis (Gades) al temple d’Hèrcules (avui ja no en queda res, crec que on era hi ha una urbanització) i es va plantar davant l’estàtua imponent que hi havia dedicada a Alexandre el Gran. Diuen que Juli, afligit, va exclamar una cosa així com: «¡Collons! Aquest, amb 30 anys, ja era el rei de Macedònia, el rei de Pèrsia, el rei de Grècia i el faraó d’Egipte, i jo, que tinc la seva mateixa edat, no passo de funcionari!». I amb una amargor enorme, es va posar a plorar. ¡Ahh!

Al meu canari flauta li sembla que això és exactament el que li està passant a Pablo Iglesias. L’altre dia el va entrevistar Ferreras a Al rojo vivo i es notava que necessitava tocar govern, governar alguna cosa, com més aviat millor. Aquest instant tan intens de Juli Cèsar davant Alexandre el Gran el va immortalitzar el 1894 el pintor José Morillo Ferradas. El quadro el poden admirar al Museu de Cadis.