Almudena Cid: "Després de la gimnàstica, no vull reprimir les meves emocions"

Diuen que quan una porta es tanca se n’obre una altra. I això va ser justament el que va fer la gimnasta Almudena Cid (Vitòria, 1980) quan, després de 21 anys competint al més alt nivell (va estar en quatre Jocs Olímpics), va començar a preparar-se per treballar com a actriu. Després de participar en diverses ficcions televisives i alguna pel·lícula, a més d’exercir de jurat i col·laboradora en programes com 'Circus' i 'El Hormiguero', ara fa un nou pas en la seva carrera interpretativa amb el seu primer paper en una sèrie diària, ‘El secreto de Puente Viejo’, en què la podrem veure a partir de setembre, mes en què possiblement també s’estreni a TVE-1 la nova temporada de 'Masterchef celebrity', on serà una de les famoses que s’enfundin el davantal.

¿Com serà la Manuela a la qual donarà vida a 'El secreto de Puente Viejo’?

La meva Manuela és una dona honrada que contracta Iñigo, el patriarca dels Solozábal, com a majordoma i per cuidar-se de la família. Soc com un mur de contenció que intenta apaivagar una mica l’adolescència de les filles.

Ha dit que el personatge li recorda a la senyoreta Rottenmeier.

Però en bona. Manuela ha d’adreçar les nenes, però sempre vetlla per la seva felicitat.

Aquest serà el seu personatge amb més continuïtat.

Sí. Les sèries diàries et permeten créixer, explorar i experimentar aquesta situació del dia a dia, d’haver de treure les seqüències sí o sí. Aquí, malgrat les tres setmanes que hem tingut d’assajos, arriba un moment que tot i que tu hagis volgut avançar capítols, t’agafarà el toro. Treballar així és tota una escola.

¿Hi serà només una temporada o es pot allargar?

En principi hi seré la temporada completa. Veurem com es desenvolupen les trames, perquè els guionistes tampoc et diuen massa coses. Ens van oferint uns quants capítols i treballem sobre això sense saber què passarà més endavant.

La sèrie és un èxit a Itàlia, on vostè ha dit que li agradaria treballar com a actriu.

Una de les coses que més em va il·lusionar d’entrar a ‘El secreto de Puente Viejo’, a banda del fet d’estar en una sèrie diària que a sobre és d’èxit, és que sabia que era una sèrie molt seguida a Itàlia, on tinc molts amics pel món de la rítmica. Em fa molta il·lusió que puguin seguir la sèrie i em vegin.

¿S’imagina que hagués competit en el mateix horari de 'Pasapalabra', el concurs que presenta el seu marit, Christian Gálvez

¡Encara sort que no! Tot i que si és així, així és la tele... M’alegra saber que començo una miqueta abans que ell.

Presentadora, actriu, jurat, comentarista de gimnàstica, escriptora... Pot ser que al seu marit li apassioni Leonardo Da Vinci, però vostè sí que és una dona del renaixement, amb tantes facetes.

Tenia tanta inquietud per veure què podia fer després de la gimnàstica i on podia reciclar tot el que he anat aprenent al món de l’esport, el bo i el dolent, que he anat trobant llocs, com, per exemple, l’escriptura dels llibres infantils d’'Olympia'. No m’esperava que tindria l’acollida que ha tingut. Una va fent el que sent i necessita fer, i després això es pot convertir en la teva professió, en una via de fuita, en una manera de fer una catarsi... Però en cap cas ni l’escriptura ni la interpretació tenien una connotació de voler demostrar res, sinó de voler trobar-me a mi mateixa. En tot allò que m’ha passat després de l’esport no hi ha hagut mai res premeditat, simplement la recerca de trobar una cosa que m’apassionava.

La veurem també aviat a 'Masterchef celebrity'. ¿Dominava la cuina?

No en tenia ni idea, no passava de les llenties, i trucava a la meva mare per saber la recepta.

¿Com es va preparar per al concurs?

Paco Roncero va fer el banquet del meu casament i li vaig trucar perquè em deixés anar a les seves cuines per veure com treballaven. Sense ell i el seu equip, no sé per on hauria agafat el mànec de la paella.

Els esportistes han deixat el llistó molt alt a 'Masterchef': Saúl Craviotto i Saúl CraviottoOna Carbonell

Jo soc una persona superemocional, no tinc res a veure amb els seus caràcters. Al final, és un programa en què un també es mostra com és, i soc una persona molt vulnerable. Sempre he dit que jo no estava feta per a la competició perquè he hagut de crear-me uns mecanismes per sobreviure en un esport i una disciplina tan dura com la gimnàstica rítmica en la qual em retiraven amb 20 anys. I ara que he acabat la meva carrera, l’últim que vull és reprimir les meves emocions i sentiments.

¿Com va sobreviure llavors en la gimnàstica havent de competir a tan alt nivell?

Quan era esportista vaig mostrar una façana de persona forta que realment no era així i vaig haver d’autoconvèncer-me de certes coses. Això és el que sento que em diferencia d’altres esportistes que han nascut per a la competició perquè són molt més calculadors i rectes. En mi influeix molt l’aspecte emocional. Ara ho comento, però al seu dia ni ho compartia perquè semblava que era de persona dèbil. Va ser un treball que jo vaig fer pel meu compte per sobreviure en l’alt rendiment que, ara que ha passat el temps, ho veig com una repressió bastant dura que no va ser bo fer-la. 

En televisió sempre ha semblat molt natural, sobretot quan ha anat al programa del seu marit.

És part del meu exercici personal i de respecte cap a mi mateixa el fet de no reprimir una emoció. Perquè he estat 21 anys reprimint-les i crec que no era sa. Ara tinc la sort de sentir que no em jugo les coses en un minut i mig i puc donar-li una mica de temps al meu cor i a les meves emocions. És veritat que, en televisió, quan un es mostra tal com és té una repercussió perquè la gent, en certa manera, et veu nua. Però a mi el que m’importa és estar en pau amb mi mateixa.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

A 'Pasapalabra' li va agrair a Christian precisament haver sigut inspirador per a vostè quan va deixar la gimnàstica.

Ell no em va jutjar mai sobre a què volia dedicar-me després de deixar la gimnàstica. De fet, sento el judici de certes persones pel fet d’haver sigut esportista d’elit i ara ser actriu. En canvi, ell em va servir per agafar un camí i no dubtar, perquè sempre ho va veure com a una cosa bona, que m’il·lusionava, que m’ajudaria a reciclar-me i a reinventar-me.