Anar al contingut

ENTREVISTA

Francesc Mauri: "El globus és segur, però amb l'helicòpter he tingut ensurts"

Inés Álvarez

Francesc Mauri: "El globus és segur, però amb l'helicòpter he tingut ensurts"

Francesc Mauri és meteoròleg per vocació. I per derivació, home del temps. Un dels homes del temps de TV-3. Però, un cop a dins del mitjà (i a la ràdio, ja que presenta el programa 'MeteoMauri’ a Catalunya Ràdio ), no li fa fàstics a altres experiències que li proposen i que disfruta. Tal com va passar en el seu moment amb 'Collita pròpia' i com passa ara amb 'Globus sonda' (TV-3, dilluns, 22.50), programa en el qual fa pujar els seus entrevistats a un globus. No tothom pot tenir un plató que toca el cel. 

¿A qui se li va ocórrer això de fer entrevistes a sobre d’un globus? És una cosa molt nova...

Ho és. No ens consta cap programa al món mundial en el qual es faci una entrevista a bord d’un globus. La idea és de Joan Domènech, gerent de Boxcom i director del programa, que és d’Igualada, el bressol dels globus. I hi ha Àngel Aguirre i Mikel Mesegué, de Kon-Tiki, que dominen el globus com qui va amb cotxe o bicicleta. I així va sorgir aquesta idea 100% catalana per a TV-3.

I el resultat és...

Un vol en globus, en el qual viatjo amb 10 entrevistats, i un altre en el qual hi ha 15 càmeres filmant, cosa que dona lloc a uns paisatges molt atractius, unes vistes molt maques. I els entrevistats, d’una manera més o menys relaxada, es deixen portar.

"No ens consta cap programa del món mundial en el qual, com a 'Globus sonda', es faci una entrevista a
bord d’un globus"

¿Algun convidat especialment aterrit?

Joan Maria Pou, per exemple. Era molt recelós perquè no havia pujat mai a cap. Sorprèn perquè és una persona valenta que va pel món amb el programa de TV-3 ‘Cases d’algú’, per tant agafa avions constantment. I passa el mateix amb les retransmissions esportives. Però el globus l’inquietava pel desconeixement, i en el moment en què va pujar vam veure que tensava el braç i s’agafava fort. I aquest és un símptoma que jo vaig tenir la primera vegada.

¿Què va sentir, llavors?

Jo ja havia volat un parell de vegades, però amb un gran respecte per l’altura, i quan vam fer un vol tècnic previ de prova, em vaig agafar bé. El que passa és que el globus és el mitjà més segur que existeix. En canvi, amb l’helicòpter he tingut experiències delicades. L’any 90 vaig sortir per primera vegada de TV-3 amb un helicòpter. T’hi enfilaves sovint per a filmacions de neu, inundacions... La primera vegada tenia por, però, una vegada agafes confiança en el pilot, el cos i, sobretot, la ment m’hi vaig anar acostumant. Amb el globus em va passar igual.

Aquí vostè era l’amfitrió. Si no transmetia tranquil·litat...

En el primer vol vaig veure que la calma del transport en l’aire era total i això permetia que l’entrevistat se sentís còmode. Pou, una vegada que el globus va agafar altura i va veure que allò era una bassa d’oli, es  va relaxar i va explicar coses. La tensió només dura els tres primers minuts.

Un luxe tenir el cel com a plató. En canvi a Candela Figueras li ha tocat quedar-se a terra.

Candela, tot i que no veu el que jo veig, té un avantatge i és que està amb persones que coneixen molt bé el personatge. És un còmplice que el convidat no sap qui és. És una sorpresa. I de vegades  la persona que és a baix és com a mínim tan interessant com el que és a dalt.

Mauri assegura que la meteorologia és la seva gran passió / JOAN CORTADELLAS

Va començar a la tele com a home del temps, però cada vegada fa més coses. ¿Li ha agafat el gust?

Estic molt abocat i estaré, espero, fins que em jubili, en la meteorologia i en el dia a dia. És la manera de dedicar-me al que m’apassiona. Però també estic molt involucrat en la ràdio amb 'MeteoMauri', programa que té una dosi molt elevada de contingut mediambiental, que és cap a on camina el planeta.

¿Això forma part del seu compromís amb el medi ambient?

Sí, perquè el canvi climàtic està absolutament relacionat amb la manera com ens comportem. Els humans som actors. Llavors, d’una manera natural la meva feina de meteoròleg m’ha portat fins a aquesta faceta mediambiental. Si hagués sigut per mi, els 10 convidats haurien anat de temes mediambientals. Però potser per a l’audiència hauria sigut una mica avorrit. 

"Estic molt abocat i estaré, espero, fins que em jubili, en la meteorologia. És la manera de dedicar-me
al que m’apassiona"

¿Quins convidats l’han sorprès més?

Alguns pràcticament mai havien sigut entrevistats. És el cas de dels empresaris  Sergi Ferrer Salat (Laboratoris Ferrer) i Miguel Torres (Vins Torras),  perquè són molt gelosos de la seva vida privada. Però els va agradar la idea i van venir. D’ells n’he destacat el costat mediambiental.

Tothom escombra cap a casa. Escolti, a 'Globus sonda' acaben menjant, una de les seves passions. A' Collita pròpia' també es va posar les botes. 

És veritat, allà també vam tastar moltes coses. Lídia Heredia i jo érem la parella de presentadors i ens repartíem els capítols meitat i meitat. Allò em va ajudar a descobrir una dinàmica diferent del dia a dia d’informatius, que és el directe, la immediatesa, no poder pensar gaires vegades les coses com potser hauries... En canvi, 'Collita pròpia' era un programa realment cuit a foc lent. 

Mai més ben dit. Esquiar és una altra de les seves passions i precisament la neu li va donar una alegria molt gran el 2010: un Ondas. 

Sí. Allò va ser perquè el 10 de març del 2010 hi va haver una gran nevada que va afectar molts llocs de Catalunya, entre els quals hi havia l’àrea metropolitana, i aquella tarda jo formava part de l’equip de Catalunya Ràdio liderat per Kílian Sebrià. Vam fer un 'non stop' de ràdio continuada en el qual explicàvem el minut a minut, i la gent dels Ondas va considerar que ens mereixíem un premi.

El mes de juny ha sigut el més calorós en molt temps.

Rècord absolut a gairebé el 80% del territori català. I com que Catalunya és un país molt variat, costa molt que es doni una situació tan generalitzada. En aquest cas ha sigut excepcional i molt persistent.  

¿Culpa del canvi climàtic?

En part, segur. Ja hi havia extrems sense canvi climàtic, però ara ens hem adonat que són més recurrents i intensos.