debut com a actriu

Terelu Campos: «Soc molt més vergonyosa del que creu la gent»

«Rodar Paquita Salas ha sigut una xutada de salut, de moral i d'energia», diu la presentadora

20190321 808 ps s3 tamaraarranz dsc 7179-a3 fullres

20190321 808 ps s3 tamaraarranz dsc 7179-a3 fullres

5
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els últims mesos no han sigut gens fàcils per a Terelu Campos, després d’enfrontar-se a una doble mastectomiad’abandonar ‘Sálvame’ entre llàgrimes i el disgust pels comentaris dels seus excompanys per la venda de casa seva. Però ara, ja recuperada, està disfrutant de les bones crítiques rebudes pel seu paper de Bárbara Valiente, la dictatorial cap de Magüi (Belén Costa) a la tercera temporada de ‘Paquita Salas’, que ja es pot veure a Netflix. “Rodar la sèrie ha sigut una xutada de salut, de moral i d’energia”, reconeix.

La seva aparició va ser la gran sorpresa del final de la segona temporada de ‘Paquita Salas’. ¿Esperava estar a la tercera?

A l’estiu, ‘els Javis’ em van escriure per dir-me que estaven escrivint un paper per a mi. Vaig pensar que seria com l’altra vegada, que tindria una frase petita o dues, però quan vaig veure que sortia en dos capítols... No és que em sentís afalagada, sinó el següent. Després em va fer por i pensava: ¡Ai Déu meu, a veure si no ho faré bé! Perquè soc molt més vergonyosa del que la gent s’imagina, i molt perfeccionista, em castigo molt amb això.

No obstant, les crítiques han sigut bones. La gent ha vist la Bárbara i no la Terelu.

Encara estic una mica sorpresa perquè a mi no m’havia passat mai, això. Sempre tens una certa por perquè, quan ets una persona molt mediàtica i la gent et coneix molt, és difícil que s’oblidin de tu.

‘Els Javis’ sempre han dit que es van inspirar en vostè per crear el ‘look’ de Paquita. ¿La va molestar?

En absolut. Quan un té una feina pública, el que ha de desenvolupar al màxim és el sentit de l’humor i saber les coses que fereixen i ofenen i les que de veritat són un agraïment i mai una crítica.

¿S’ha divertit en el seu paper de cap tirana?

¡I tant! Tots tenim uns petits dimoniets i dimonis dins. Potser està malament que ho digui jo, però em considero una persona bona, i poder desenvolupar aquesta part més perversa d’un mateix és molt gratificant. Et quedes en la glòria.

Mentre més allunyat està el personatge, més pot jugar l’actor.

¡Esclar! A mi el que em fa vergonya és fer un paper de mi. En el moment que faig d’una altra persona, em marxen les pors i em sento més segura. Com que no soc jo, no em faran mal.

Diu que s’ho ha passat bé en el rodatge de la sèrie, però s’emporta una bona bufetada.

¡Un tros de bufetada! Li vaig dir al de so: ¿S’ha escoltat? I vaja si s’havia escoltat, que tenia els cascos posats i va fer un bot. Brays em deia: ¡perdona’m! Però si ‘els Javis’ han confiat que jo podia fer aquest paper, havia de posar tot de part meva perquè quedés bé.

A ‘Paquita Salas’, ‘els Javis’ escriuen papers que, tot i que siguin ficticis, se solen assemblar a la imatge que el públic té de l’actor que ho interpreta. ¿Creu que la gent la veu amb la supèrbia de Bárbara Valiente?

No, jo crec que es van inspirar en actors, en el cine, a la televisió... Sense atrevir-me a comparar, crec que es van inspirar en el personatge de Meryl Streep a ‘El diable es vesteix de Prada’, que era un dèspota.

“Em considero bona persona, i poder desenvolupar la part més perversa d’un mateix és gratificant”

Terelu Campos

Presentadora

Els nous episodis de la sèrie parlen de reinventar-se.  ¿Vostè també ha hagut de fer-ho moltes vegades?

Sí, jo crec que l’oportunitat que ens dona la vida és anar modificant les coses i lluitar per allò que creus que et farà feliç. En aquest sentit, cada capítol ‘Paquita Salas’ dona una lliçó d’alguna cosa, dins de l’humor hi ha molta veritat, i per això arriba a la gent.

Diu que la seva Paquita Salas particular és la seva germana, Carmen.

La Carmen no és el meu representant, però quan he de parlar amb algú, és sempre la que em dona un cop de mà perquè està acostumada a tot això. És la que em diu que si vull fer alguna cosa, lluitarem per això, la que creu en mi... Així que el més semblant a Paquita Salas que tinc ara mateix en la meva vida és la meva germana.

¿La veurem més temporades com a Bárbara Valiente?

¡Tant de bo! Jo estic disposada a fer el que ‘els Javis’ vulguin que faci en la vida. Ja els he dit que vull ser Bárbara Valiente la resta de la meva vida.

Els últims mesos han sigut complicats per a vostè pels seus problemes de salut i la seva sobtada fugida de ‘Sálvame’. ¿Ha sigut ‘Paquita Salas’ el millor que li ha passat?

Sens dubte, ha sigut el regal més important per a mi aquest any tan difícil que he tingut per qüestions personals de salut. Ha sigut una xutada de salut, de moral, d’energia i de moltes coses. 

La protagonista de la sèrie no gestiona gens bé les xarxes socials. ¿Se sent identificada?

Jo soc una mica així. A més, no soc de les que retransmet la seva vida. Potser estic equivocada i m’he de ficar més a les xarxes. Però quan pujo una foto, la primera que em truca per renyar-me i criticar-me és la meva filla. Em diu: “¡Mama, això no es fa així, no has posat ‘hashtags’! Deixa’m a mi, que l’arreglaré, que et tinc dit que no facis res sense preguntar-me”.

“La sèrie ha sigut una xutada de salut, de moral, d’energia i de moltes coses”

Terelu Campos

Presentadora

Haurà de contractar-la com a ‘community mànager’.

Sens dubte. És que les xarxes són més de la seva generació, a mi m’agafa més gran. I això que sé que les he de fer servir perquè quan un té una feina pública hi ha coses que són boniques d’explicar i a la gent també li agrada que les comparteixis.

¿Té nous projectes televisius?

Ara mateix tinc reunions i m’imagino que en unes setmanes podré dir alguna cosa. De moment, fins que no es tanquen les coses és millor no dir res perquè es pot espatllar.

Notícies relacionades

¿No tornarà ‘Sálvame’?

No parlaré de ‘Sálvame’. He tingut la meva feina allà, de la qual em sento molt orgullosa i en la qual tinc molts companys, alguns d’ells amics, i això no canviarà.