Un pantocràtor al terrat de TV-3

Oportuníssim esquetxaquesta setmana al Polònia (TV-3). Una parella d’acòlits intenten convèncer un ciutadà perquè s’afiliï a l’Església de Crist. “És el líder més antic de la història. Es va sacrificar per tots nosaltres”,li diuen amb fervor. I el ciutadà, mostrant-los les parets del seu domicili, entapissades, atapeïdes de fotos dePuigdemont,els respon: “¿Sabeu qui s’ha sacrificat de veritat per tots nosaltres? ¡Carles Puigdemont, que és a Waterloo. I de tota la iconografia puigdemontista que hi floreix, la càmera ens ressalta un virtuós retaule de Carles Puigdemont transformat en pantocràtor, exactament igual que el de Sant Climent de Taüll que s’exhibeix al Museu Nacional d’Art de Catalunya. ¡Ahh! Aquelles criatures que havien anat a convèncer el ciutadà i guanyar-lo per a la causa deJesucristacaben prostrades i rendides d’admiració davant del gran màrtir de Waterloo.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

Home, celebro que a TV-3 ja es parli obertament del procés, dePuigdemont, de Waterloo, i de la mateixa tasca de TV-3 per afegiment, com a fenomen religiós. Continueu així. El logotip de TV-3 que apareix en forma de cub giratori al terrat de Sant Joan Despí s’hauria de canviar. El que hi ha de florir és aquest mateix pantocràtor que hem vist a l’esquetxdelspolonesos. I també hauria de ser lamoscahabitual que insereix la cadena en l’angle superior de la pantalla. En cas que l’avanç d’ERC es consolidi i quedi Waterloo només com una pintoresca destinació turística, TV-3 només hauria de canviar la foto del pantocràtor, però mantenint-hi el símbol. ¡Ah! Aprenguem de la mitologia grecollatina: no importa que els déus passin, que uns es posin de moda, que d’altres caiguin en l’oblit. L’important és mantenir el concepte de deïtat. És l’única manera que el gremi d’escolans no s’extingeixi. Són criatures versàtils. Li van canviant la cara al pantocràtor, i així sobreviuen.

Alcapítol final de Joc de trons Joc de trons, Tyrion Lannister els diu a les caps i els caps dels Set Regnes: “No hi ha res més poderós al món que una bona història”. Efectivament. Relat, l’anomenen ara. I sobretot fer moltagitpropper expandir-lo. Al terrat, un pantocràtor. Als platós, escolans impulsant la història acabada de construir. I davant el televisor, una feligresia, plena de fe, agraïda.