13 d’ag 2020

Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Bertín: "¡Mamarratxos!" (a Podem)

Ferran Monegal

Encès, furibund, colèric, Bertín Osborne ens va oferir una sessió a El hormiguero (A-3 TV) en què, més que ser en un programa de tele, semblava que era a la barra del bar d’una taverna. Pablo Motos li va practicar la tècnica del rescalfament. Li va anar servint temes amb safata per anar encenent-lo. I, efectivament, va cremar de tal manera que Motos va aconseguir el que buscava: ser una nit més el Minut d’Or, el moment més vist de dimarts a tot el ‘telehipòdrom’. Primer, per anar enfornant-li la boca, li va servir la presa de possessió al Congrés dels diputats presos. Aquí va començar a pujar la temperatura.  Bertín es va irritar particularment perquè lluïen llaços grocs. Una infàmia intolerable. Home, amb aquest tema del color groc sempre s’equivoquen. Aquesta mania de voler prohibir el que un es posi a la solapa mereix una psicoanàlisi severa. Mirin quina intel·ligent estratègia ha fet el col·lectiu LGTBI, per exemple. Vox va pretendre ridiculitzar-los fent un dibuixet, un ninot, un fantasmeta, per burlar-se’n. I ells el que han fet és fer seu el ninot, estampar-lo en samarretes i lluir-lo com a mascota pròpia. El famós Gaysper. Resultat: es va acabar la mofa de Vox. Van perdre l’exclusiva del ninot. Ja no els serveix per als seus propòsits. ¡Ah! Això és el que potser li hauria d’haver recordat Motos a aquest Bertín obsessionat amb el groc. Però Motos no era allà per reflexionar, sinó perquè la criatura s’anés encenent.

La temperatura va pujar a punt d’ebullició amb el següent tema: la crítica, l’advertència de Podem sobre les altruistes donacions del multimilionari Amancio Ortega. Aquí Bertín va explotar. Va rebentar la tapa de la caldera. “¡Aquests mamarratxos! ¡Aquests que no saben fer res! ¡Que no tenen ofici ni benefici! ¡Que no han treballat en la seva vida!”. ¡Ah! Tampoc aquí hi va haver intent de reflexió per part de Motos, per evitar tergiversar l’assumpte davant l’audiència.

Vull entendre Bertín en el seu escalfament. I dir-li que cau en un discurs espectacular, però trampós. Potser sense pretendre-ho. El que planteja Podem és una altra cosa, més profunda, més transcendent. No és la crítica a les donacions. La reflexió és una altra: o pagar tots els impostos, sense invents fiscals, legals però evasors, o dedicar-se a donar pietoses almoines.