TU I JO SOM TRES
Feminisme amb estic, porteria i bola
tu y yo somos tres por ferran monegal /
La meva admirada col·lega i companya d’ofici Mònica Planas diu en l’Ara que, per fi, s’ha estrenat una sèrie plena de dones que parlen i parlen, ¡però no acaben parlant d’homes! Té raó. Aquest grup de joves jugadores d’hoquei sobre patins (Les de l’hoquei), que acaba d’estrenar a TV-3, és un experiment interessant. Parlen d’elles, del que els passa a elles, o sigui, una litúrgia en clau feminista que de ben segur ha agradat molt al feminisme, però, i aquí ve el millor, resulta que, de passada, també ens enganxa els de l’altre gènere. O sigui que estem davant un treball molt ben fet. Almenys, per ara.
La sèrie comença amb una espasa de Dàmocles que penja sobre els seus caps: volen tancar aquesta secció femenina del Club Esportiu Minerva, perquè el president considera que l’esport femení no interessa. I una de les noies, l’Emma (Dèlia Brufau), es planta a la tele, en el programa 'Tot és mou', i denuncia la injustícia. ¡Ah! Fa un 'speech' sensacional. El presentador i conductor, Lluís Marquina, flipa en colors. Nosaltres, també. Sobretot, quan l’Emma s’encara amb un tertulià estúpid i li deixa anar: “Estem fartes d’aguantar merda pel carrer constantment. Que si vas com una bruta, que si estàs massa grassa, que si sembles un putot i, fins i tot, que si ets una estreta. Almenys, a la pista d’hoquei és diferent: allà només importa l’estic, la porteria i la bola”. Ben dit; sí, senyora. El recurs de l’hoquei, amb l’estic com a element transversal intergèneres, em sembla un argument suggestiu i nou. Un ganxo perfecte per anar entrant en qüestions més profundes. Aplaudeixo aquest punt de rebel·lia femenina sobre patins, porteria i bola. L’esport –com tantes altres coses– no pot ser capitalitzat per un gènere, perquè l’esport no té sexe.
UN ALTRE FEMINISME: ‘JOC DE TRONS’.– Al marge de la carregosa foscor, que no deixava veure res; al marge de l’escàs paper que ara per ara té Tyrion Lannister –trobem a faltar les seves frases astutes i sornegueres–; al marge que en la batalla contra el Rei de la Nit, més que Joc de Trons semblava The Walking Dead; al marge d’aquestes sorpreses tan qüestionables, es perfila un final apassionant. Serà entre tres senyores: La Sansa, la Khaleesi i la Cersei. Un final feminista en tota regla.
