Anar al contingut

ESTRENA A CANNES

Leticia Dolera: «L'embaràs d'Aina Clotet estava molt avançat»

La directora de 'Déjate llevar' justifica la polèmica sortida de l'actriu de la seva primera sèrie per a Movistar+

"M'ha fet mal que es diguessin coses que no eren certes", afirma l'artista barcelonina

Beatriz Martínez

El Festival de Sèries de Cannes ha acollit la preestrena internacional de ‘Déjate llevar’, la primera incursió en la ficció televisiva de Leticia Dolera. Una gran ovació va acompanyar la projecció dels dos primers capítols d’aquesta sèrie de Movistar+, que barreja la comèdia i el drama per parlar dels somnis i de les inseguretats de tres dones que descobreixen la mentida que hi ha darrere d’aquell concepte de ‘vida perfecta’ que ens va vendre fa molt temps la societat del benestar.

¿Com sorgeix ‘Déjate llevar’? De la necessitat d’explicar les històries, les inquietuds, les frustracions que veig reflectides en les meves amigues i en les dones del meu entorn, també en mi mateixa. Volia parlar de totes aquestes experiències, de tota aquesta mirada comuna.

¿Sobre quins temes volia parlar? Amb cada personatge he volgut parlar d’una cosa. Amb la Cristina (Celia Freijeiro), de la càrrega mental que porten les mares treballadores, d’aquest rol que ens han venut de la superdona que és perfecta en totes les facetes i del sentiment de culpa que genera no poder arribar a tot. Amb l’Esther (Aixa Villagrán), de l’èxit, de la frustració al no poder aconseguir-ho dintre d’una societat tan competitiva. I amb la María (la mateixa Dolera), del concepte de família. De com una persona clàssica i controladora s’enfronta al fet que el seu pla somiat de vida es trenqui per la meitat.

 Celia Freijeiro, Aixa Villagrán i Leticia Dolera, en la presentació de la sèrie 'Déjate llevar'.  / YANN COATSALIOU (aFp)

¿Podríem considerar-la una metàfora sobre els lligams a què les dones hem estat subjectes durant tant temps i de la necessitat d’alliberar-se’n? Quan l’escrivia pensava en les cadenes individuals de cadascun dels personatges, no com a col·lectiu social de dones. Com aquestes cadenes representen aquesta vida perfecta i com han de trencar-les per deixar-se portar.

Ha sigut un any molt intens en relació amb les xarxes socials, ha viscut la cara i la creu. ¿Com ho ha gestionat? És curiós el que està passant a les xarxes socials com Twitter, que s’estan convertint en llocs on escopir odi i frustració. També és crida l’atenció com coses que només passen a Twitter, que l’utilitza un 10% de la població, després passen a ser notícies en mitjans generalistes i es creen bombolles informatives.  Ara tot es polaritza, es porta de l’emoció a la reacció, saltant-nos el pas de la reflexió. Escoltem menys, hi ha menys empatia, és un amb mi o contra tu. Sento que tot tendeix a la víscera i no tant a la raó.

¿Què n’ha après, de tot això? Doncs una cosa que precisament també li passa al meu personatge: que no es pot controlar tot. Tampoc les mentides. I se’n van dir moltes quan va tenir lloc la controvèrsia.

Es refereix a la polèmica amb Aina Clotet, que va dir que no la va contractar perquè estava embarassada. ¿Què és el que li ha fet més mal? M’ha fet mal que es diguessin coses que no eren certes. Ho he passat molt malament i encara ho estic assimilant.

¿S’ha sentit poc avalada o poc compresa? Tot el pla de rodatge estava tancat, contractat l’equip, no es podia ni avançar ni retardar, i la gent es va posar a opinar sobre això. No era veritat que estigués de tres mesos, l’embaràs estava molt avançat i hi havia escenes que requerien una exposició corporal explícita. Moltes companyes com Icíar Bollaín, Gràcia Querejeta, Ana de Miguel, teòrica feminista, o Berta Ojeda, responsable d’igualtat del Sindicat d’Actors, van remarcar que no es tractava d’un tema de discriminació. Perquè mai ho va ser. Però era més fàcil muntar de tot això un ‘Salsa rosa’.

“Tot el pla de rodatge estava tancat, contractat l’equip, no es podia ni avançar ni retardar, i la gent es va posar a opinar”

¿Creu que ho van utilitzar per atacar-la pel que representa? He fet un exercici de separar les coses, que no es tracta d’un atac personal. Simplement he estat reivindicant unes idees que incomoden i que per desgràcia encara remouen. Però mai m’he sentit capdavantera de res, només he sentit la responsabilitat de comprometre’m amb allò que crec.

¿Per què incomoda tant últimament la paraula feminisme? Sempre que s’han fet passos endavant, després de cada onada feminista, hi ha hagut una regressió; el patriarcat, el sistema que ens educa en la desigualtat, s’ha regirat contra això, perquè al sistema l’espanta el canvi.

¿Què li sembla que hi hagi dones dins de l’extrema dreta que vagin en contra dels seus propis drets? Citaria Simone de Beauvoir. L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els oprimits.

Temes: Movistar+