Puigdemont al món: la clau és Messi

A TV-3 n’estan veien de tots colors amb el poc eco, la poca sintonia, l’escàs afecte que desperta Puigdemont al món. Han de fer contorsionisme informatiu. La setmana passada van dir en els Telenotícies, amb un bonic entusiasme, que l’habitant de Waterloo entregava un premi al festival de cine de Berlín. L’endemà no sabien com dir-nos que els premiats, enfadats, havien tornat el premi que Puigdemont els va entregar. ¡Ah! Aquesta contrarietat no la van comentar ni en el TN migdia ni en el TN vespre d’aquell dia. Comprenguem elscheerleaders: hi ha notícies tan incòmodes que és millor que quedin en l’oblit. Aquesta setmana, el Parlament Europeu ha vetat la conferència que Puigdemont i Torra hi havien de pronunciar. Vaja, un altre molest assumpte per alTelenotícies.

En vista de tanta contrarietat, a Està passant han realitzat un exercici interessantíssim: Toni Soler i Jair Domínguez han fet un brainstorming, una pluja d’idees, a fi de trobar una manera perquè  Puigdemonti el procéssubjuguin Europa i el món. La idea que cada català agafem una pala i ens posem a buscar petroli al nostre barri o municipi no és cap tonteria. Si Catalunya fos una potència petroliera, l’interès dels magnats del món seria fabulós. Arribaria la independència en un tres i no res, com va arribar el Castor del gas de Florentino a les costes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

Però la idea potent de veritat va ser quan Jair va dir que s’havia de transformarMessi  en polític. Guanyar-lo per a la causa processista. Que donés de sobte un míting, que emetés una sonora declaració d’independència, que fos immediatament empresonat i tot seguit que s’entapissés el món amb l’estampa de Messi independentista entre barrots, sumit en una masmorra de Lledoners, o de Soto del Real si és possible. ¡Ah! Estic d’acord amb Jair. Això revitalitzaria la internacionalització del procési Puigdemont podria passejar-se pel món com “una estrella del rock”, com el van anomenar un dia, amb apassionat fervor, els seus hooligans de Tot es mou / Aló Waterloo.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: dislèxia a Tele 5 ¿Meloni és dreta o ultradreta?

La crítica de Monegal: Parc d’atraccions blanques Xavier Sardà

Celebro que aquestes tremendes contorsions delsTelenotícies  siguin passades en la mateixa cadena pel tamís de la conya de Soler i Domínguez. Saber riure’s del que en la mateixa TV-3 és dogma de fe i doctrina té mèrit. I és saníssim.