La selecció iraniana, sota l’ombra del règim

El 2022, en el Mundial de Qatar, la selecció iraniana va deixar una de les imatges de protesta més aplaudides al no cantar l’himne del seu país durant la trobada que es disputava contra Anglaterra. El seu silenci, i els xiulets del públic, es van convertir en un símbol més de les protestes Dona, vida i llibertat que van sacsejar el país després de l’assassinat sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini per no portar el vel. Quatre anys després, en aquest Mundial del 2026, activistes iranians i sectors de la diàspora denuncien que el règim està utilitzant la selecció com a un instrument de propaganda política del Govern.

"Per a molts iranians, la selecció ja no és només un equip de futbol. És un instrument del règim per projectar normalitat i suport popular", afirma Mediss Tavakkoli, una activista iraniana en la diàspora. Com ella, gran part dels iranians perceben un canvi en la presentació de l’equip nacional davant la societat. "El règim va aprendre del que va passar a Qatar i ara controla molt més l’equip. Vol evitar qualsevol gest reivindicatiu", afirma Alborz Parsi, activista iraniana establerta a Catalunya.

"Aquesta selecció és una extensió del règim. El mateix que ha sepultat protestes al país matant més de 40.000 persones en qüestió de dos dies. I en lloc de fer honor a aquests ciutadans, els jugadors han aparegut portant públicament insígnies amb el 168 en homenatge als morts en atacs aeris nord-americans, uns atacs que han sigut utilitzats pel Govern per fer propaganda política contra els EUA", puntualitza Tavakkoli.

Segons explica, les autoritats han intentat blindar la imatge de la selecció tant dins com fora del terreny de joc. Obligats a assentar la seva base a Tijuana (Mèxic) i viatjar amb una comitiva reduïda als partits que tindran lloc en territori nord-americà, la presència dels jugadors a Seattle i Los Angeles –on debutarà la matinada de demà davant Nova Zelanda– és empleada pel règim iranià com a mesura de pressió i propaganda. Entre les mesures denunciades per l’oposició figuren peticions traslladades a la FIFA perquè als estadis únicament es permeti l’himne oficial de la República Islàmica i la bandera reconeguda per l’Estat iranià.

La batalla dels símbols

En plena guerra amb els Estats Units i immersos en un clima de fractura interna al país, la qüestió dels símbols s’ha convertit en un dels principals camps de batalla polítics al voltant de la participació de l’Iran en el Mundial. Per a nombrosos opositors, la bandera oficial representa el règim i no el conjunt de la nació iraniana. Per això, esperen que a les grades apareguin ensenyes alternatives, especialment la històrica bandera amb el lleó i el sol utilitzada per sectors de la diàspora. L’escenari més sensible per a les autoritats perses serà Los Angeles. La ciutat acull una de les comunitats iranianes més grans fora del país. Es calcula que entre 400.000 i 500.000 persones d’origen iranià resideixen a l’àrea metropolitana, cosa que converteix els partits en una oportunitat reivindicativa que és única. Allà, el Govern iranià afrontarà una situació incòmoda perquè, a diferència del que passa dins del país, no podrà controlar completament l’ambient als estadis ni les expressions de protesta. "Els iranians ho aprofitaran per mostrar que la seva bandera no és la de la República Islàmica, sinó la bandera del lleó i el sol i per amplificar les veus dels qui viuen dins de l’Iran sense dret a protestar", secunda Tavakkoli.

Fractura social

La fractura entre una part de la societad i la selecció nacional és un dels elements més cridaners d’aquest Mundial. Segons les dues activistes, durant dècades els equips nacionals van actuar com un element de cohesió, independentment de les diferències polítiques. No obstant, aquesta relació hauria canviat profundament en els últims anys.

"Fa deu o 15 anys els iranians acudien a donar suport les seves seleccions. Ara molta gent sent que seguir l’equip o celebrar les seves victòries pot interpretar-se com un suport a la República Islàmica", explica Tavakkoli. Segons el seu parer, el règim aprofita els èxits esportius per construir un relat d’unitat nacional i legitimitat política, una cosa que provoca que nombrosos opositors es distanciïn emocionalment de la seva selecció.

Notícies relacionades

Hamilton fa història amb Ferrari i enamora Barcelona

Els Knicks guanyen l’anell de l’NBA 53 anys després

Les crítiques també arriben a alguns futbolistes. Mentre el 2022 la imatge pública de l’equip va estar associada a una certa proximitat amb les protestes, avui part de l’oposició considera que aquella lectura va ser exagerada. Tavakkoli afirma que els jugadors van intentar evitar quedar desconnectats d’una societat mobilitzada, però sense arribar a desafiar realment el poder polític.

En aquest sentit, l’Iran hauria sol·licitat que les rodes de premsa se centrin exclusivament en qüestions esportives i que s’evitin preguntes relacionades amb la situació política interna del país així com alguns futbolistes considerats incòmodes per a les autoritats han quedat apartats de l’entorn de la selecció. Malgrat tots aquests intents de control, el Mundial pot convertir-se en un aparador internacional de les contradiccions que travessa la República Islàmica.