'La peste' torna a Movistar+

Més llum, més color, més personatges i més acció. Així han definit els seus responsables la nova temporada de ‘La peste’, que s’està rodant actualment a Sevilla amb un desplegament de mitjans propi de les grans produccions de Hollywood.

Els nous capítols arrencaran amb un canvi fonamental de perspectiva, la del seu protagonista, Mateo (Pablo Molinero),Pablo Molinero que després del viatge a Amèrica tornarà sense el pessimisme, la gravetat i la malenconia que fins aquell moment l’havien acompanyat. A més, la malaltia s’ha erradicat i la ciutat de Sevilla deixarà de ser aquest pou fosc en quèl no sembla haver-hi lloc per a l’esperança.

“En la primera temporada vam voler que l’espectador se submergís de manera gairebé experiencial a la Sevilla del segle XVI”,explica Alberto Rodríguez, (‘El hombre de las mil caras’Alberto Rodríguez,) que només es farà càrrec de dos dels nous episodis. “Potser per aquesta raó va ser menys àgil i més contemplativa. Més metafísica. En aquesta ocasió, desapareix el misteri i l’atmosfera i es dona pas a les peripècies i a l’aventura”.

El ‘showrunner’ de la sèrie, Rafael Cobos, apunta que la pestilència moral continua persistint, però té a veure més amb el poder i la perversió que provoquen els diners. La corrupció inundarà totes les esferes. L’or procedent d’Amèrica crearà encara més desigualtats socials i generarà l’aparició de màfies que controlaran els baixos fons i també els cercles polítics i de la noblesa. “Quan hi ha molts diners, hi ha més picaresca”,apunta.

En la nova temporada ens retrobem amb els personatges del Mateo i també de la Teresa (Patricia Lóperz Arnaiz), que s’ha fet càrrec del Valerio (Sergio Castellanos) i junts regenten la fàbrica del marit mort. Però, a més, hi trobem noves incorporacions: La María de la O (Estefanía de los Santos), que va aparèixer en una petita intervenció en el primer capítol de la primera temporada venent sabons i introduint la pesta a la ciutat i que ara adquireix una nova dimensió al servir de pont entre l’hampa i els senyorets; l’alcalde Pontecorvo (Federico Aguado) i Conrado (Luis Callejo), com a cap dels rufians. “Aquesta temporada sorprendrà perquè és més violenta, hi ha més sexe, és més brusca i bruta que l’anterior”, explica l’actor.

Les pel·lícules d’Alberto Rodríguez sempre s’han caracteritzat per una extrema meticulositat a l’hora d’aportar les dosis més grans de realisme possible, però quan es va embarcar en ‘La pesta’ va assolir el seu cim de detallisme, sobretot en el que tenia a veure amb la reconstrucció històrica. El treball d’ambientació torna a convertir-se en l’estrella en aquesta ocasió. És tan precís que si ens endinsem en un dels 'sets’ de rodatge fa olor de fems i el terra dels carrers està fet de fang i elements orgànics en descomposició. Per allà hi passen els ramaders amb els seus caps de bestiar morts mentre assistim al’ajusticiament  d’un detingut.

Vuitanta actors

Al capdavant del departament d’Art hi torna a haver Pepe Domínguez que, juntament amb un equip de base de 70 persones, ha construït un decorat exterior amb peces mòbils que funcionen com elements de transformació i que poden donar lloc a quatre possibilitats diferents d’escenari. Per a aquesta nova temporada han hagut de crear i ambientar embarcacions molt grans, carruatges, elements de ferreria, de cuir..., reproduccions exactes d’elements de l’època que assoleix un grau de minuciositat inaudit.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

El mateix passa amb el vestuari. Fernando García ha vestit80 actors, 2.000 figurants i 200 nens. Per això la nau en què treballa i emmagatzema i dona forma als dissenys més delicats (especialment els que portarà el personatge de Teresa, que en aquesta temporada incorpora el color als seus vestits) resulta tan impressionant, més de 1.500 metres quadrats on s’ambienten les peces perquè semblin gastades, on hi ha la sala de ‘fitting’, l’estudi de costura i es guarden els més de 1.800 vestits llogats a les cases Peris i Cornejo.

La segona temporada de ‘La peste’ sembla que vulgui deixar clar que ve disposada a superar a la seva predecessora en expectatives i a donar-li la volta al seu concepte inicial sense, per això, perdre la seva essència, mantenint intactes les característiques que la van convertir en una experiència dins de la ficció televisiva espanyola.