Equilibris OT: Txarango i 'España cañí'

El presentador Roberto Leal deia, amb èmfasi: «Estem contents que per primera vegada en les 10 edicions d’Operación Triunfo. I, en efecte, va donar pas al concursant Miki, de Terrassa, que va interpretar amb gran entusiasme el tema Una lluna a l’aigua, del famós grup barceloní Txarango. Al concloure l’actuació, al plató semblava regnar una alegria generalitzada preciosa. Bé, que a Operación Triunfo (TVE) permetin, després de 10 anys, que l’idioma català soni, és analitzable.  Hi ha dues maneres d’observar aquesta novetat. Una, celebrant-la. L’altra, pensant que és l’excepció que confirma la regla d’un concurs musical en què només es canta en castellà, o en anglès, i en què la resta d’idiomes –tots de l’Estat espanyol, segons la Constitució– sempre són absents.

Recordo que només el gallec hi va tenir cabuda, també excepcionalment, en dues edicions. El 2003 a Bea Porrúa li van permetre cantar Lela, un delicadíssim tema. No va arribar a la perfecció de la versió de Dulce Pontes, però va ser una estimable interpretació. La segona va tenir lloc en aquesta edició actual, quan la concursant Sabela va cantar Benditas feridas. Ara, finalment, també han descobert que el català existeix i que es pot cantar i compondre amb aquest idioma perfectament. Bé, diuen els experts que a aquesta versió d’Una lluna a l’aigua li han extirpat una estrofa que diu: «Des de Catalunya al món sencer [...] Crema Barcelona i la llum ens mira quan la nit delira la ciutat». La direcció del concurs al·lega que ha sigut per necessitat d’ajustament de temps. M’ho crec. Al fragment extirpat no li veig transcendència inquisidora. A mi m’hauria agradat, això sí, que de Txarango haguessin elegit altres temes, com per exemple Pren el carrer, viatger de l’esperança, o Obrim les portes, que són d’una poètica més guerrera.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

En qualsevol cas, el fet veritablement curiós és que, immediatament després que Miki cantés en català, el presentador, amb un entusiasme similar, va donar entrada al pasdoble España cañí, amb els concursants ballant-lo a l’acadèmia. ¡Ah! Els qui no creuen en les casualitats, aquí en tenen tema. Després de l’excepcionalitat d’un tema en català de Txarango, ¡patapam!, l’España cañí, de Marquina i Corral, a tota vela. ¡Ah! No sé si entendre-ho com un equilibrisme, com una manera de compensar el seu atreviment.