Nick Antosca: «El terror televisiu no sol fer por"

Amb la sèrie d’antologia 'Channel zero', l’escriptor, guionista i productor Nick Antosca ha recordat que una altra classe de terror (més psicològic, estrany i interior) és possible a la televisió. La seva quarta temporada, 'The dream door', acaba d’arribar a les nostres pantalles a través d’HBO. Com en les anteriors, Antosca i equip parteixen d’alguna premissa 'creepypasta' (relats de terror popularitzats a través de la xarxa) per crear un món difícil d’oblidar.

Quan va arribar, 'Channel zero' no s’assemblava a gairebé res que pogués veure’s en aquell moment a la tele. Sobretot, semblava una pel·lícula 'indie' nord-americana de terror.

El que nosaltres volíem era explicar històries de terror psicològic. Històries que anessin més enllà de la superfície, que juguessin seriosament amb el teu cap. El terror de televisió no sol fer cap por, en realitat.

Sens dubte, 'Channel zero' és més efectiva en aquest sentit que 'American horror story'.

El nostre és un terror molt diferent, no és tan directe, tan explícit. La idea és mostrar un món que, a priori, sembla normal, i després començar a pertorbar-lo subtilment. No ens agrada acumular conceptes sinó aprofundir-hi. Tenir sis hores per a cada temporada et permet endinsar-te en una idea. I com que, en realitat, no són tantes hores, tampoc pots divagar. A mi em sembla una durada ideal.

La seva sèrie connecta bastant més amb 'Black mirror'. És fàcil lligar un episodi d’aquella com 'Playtesting' amb la segona temporada de 'Channel zero' [la meravellosa 'La casa sin fin']. En tots dos, alguna cosa utilitza els teus traumes per torturar-te

.'Playtesting' i 'Oso Blanco' em semblen dues de les millors hores de terror produïdes per a televisió en els últims temps. Aquesta sèrie m’ha deixat empremta, però més encara 'Twin Peaks: The return'. Per a mi aquesta és, sens dubte, la millor sèrie de terror recent. També em va encantar la primera temporada de 'Legión' per com jugava amb els gèneres. Té molt en comú amb 'Butcher’s block' [tercera temporada de 'Channel zero']. Una altra sèrie amb què puc connectar la nostra és 'Mindhunter', perquè el seu ritme també és pacient i perquè es preocupa per resultar cinematogràfic.

Aquesta cura visual és una cosa que connectaria les temporades de 'Channel zero', d’altra banda bastant diferents a nivell de temes.

Potser en l’última més que mai. [El director] Evan Katz i jo vam parlar molt sobre Brian de Palma mentre la preparàvem. A nivell de temes, de nou, és tot un canvi de sentit, perquè mai abans ens havíem plantejat fer una història d’amor, o de terror romàntic. La idea central de 'The dream door' és que, al començar una relació amb una altra persona, la comences també amb els seus dimonis, que es converteixen en els teus.

¿Què el va fer decidir a fitxar Katz com a director?

Havia vist pel·lícules seves com 'Juegos sucios’ i 'Small crimes' i estava clar que sabia fer terror amb personatges de carn i ossos. A més, tenia un costat juganer, una cosa que m’interessava.

A cada temporada hi ha col·laborat algun artista interessant [per exemple, Guy Maddin en persona va crear vídeos per a l’espectacle de 'La casa sin fin']. ¿N’ha convidat algun a la quarta?

Puc parlar de l’actor Troy James, pallasso i contorsionista autodidacte. Vaig construir la temporada entorn d’ell. Sense ell no hauria sabut crear un monstre com Pretzel Jack. D’altra banda, ha tornat amb nosaltres la meravellosa escultora Sarah Sitkin [que va crear els bustos explosius de 'La casa sin fin’].

Al seu equip de guionistes hi ha veterans daurats com Harley Peyton (productor/guionista de 'Twin Peaks') i Don Mancini (creador de 'El ninot diabòlic'). ¿Com és treballar al costat de gent així?

És realment emocionant i enriquidor. Peyton ha treballat en la nova temporada com a productor, però Mancini estava ocupat amb el 'reboot' d’'El ninot diabòlic'. Hem sumat una altra ment brillant a l’equip, la novel·lista Lenore Zion.

Els relats 'creepypasta' comencen a donar peu també a pel·lícules. ¿Ja ha vist 'Slender Man'?

No, no l’he vist encara... No sembla una gran pel·li, però tinc ganes de donar-h un cop d’ull, la veritat. Ara mateix estic massa ocupat, però hi aniré.

Notícies relacionades

Truculenta ‘Fiesta’ a Telecinco sobre el crim de Tailàndia

Silvia, dona del bisbe Novell, cansada de tanta befa

¿Està lligat amb la nova sèrie 'The act'?

Exacte, estem en ple rodatge. Hi expliquem com una relació estranya entre mare i filla [les veritables Dee Dee i Gypsy Rose Blanchard] pot derivar en assassinat. És un thriller de crims reals amb una certa aroma a 'Criaturas celestiales’.