'Guardaespaldas' arriba a Netflix després d'arrasar a la BBC

Parlant davant de la premsa a l’últim festival de Sitges, M. Night Shyamalan (director d’'El sexto sentido’ i 'El protegido’) va parlar de com el terror més efectiu, el que ens connecta amb més força, és aquell lligat a situacions poc o gens sobrenaturals, com els accidents de tren o cotxe; aquesta classe de successos en els quals la gent que estimes pot resultar ferida.

'Bodyguard' ('Guardaespaldas’ a Espanya), nova sèrie de Jed Mercurio ('Line of duty')Jed Mercurio, arrenca amb una 'set piece' de 21 minuts que respira un terror molt real, massa real per als que vivim a grans ciutats. El sergent David Budd (Richard Madden, més conegut com l’enyorat Robb Stark de 'Joc de trons’) viatja amb els seus fills en un tren en direcció a Londres i detecta moviments sospitosos. Quan creu que tot era una falsa alarma, topa de cara amb una dona amb una armilla suïcida. Segueixen 13 minuts encara més tensos que els 8 anteriors, en algun lloc entre 'Tarde de perros’ i 'En terra hostil’. 

Després d’aquesta arriscada arrencada (pel que sembla, Mercurio va ser pressionat per buscar una altra manera d’introduir el personatge), 'Bodyguard' no rebaixa en els seus sis episodis el grau de tensió, alternant entre escenes d’ambigüitat desestabilitzadora i grans moments d’acció. La minisèrie de BBC One va tenir el públic britànic agafat pel coll fins al seu últim capítol, seguit per 10,4 milions d’espectadors, el més vist del 2018 a la tele britànica després del Mundial de Futbol. Demà, dimecres, 24 d’octubre, aterra íntegra a Netflix.

Un romanç molt ambigu

Mercurio torna a demostrar la seva capacitat per crear trames deliciosament complicades i moralment complexes, poblades per personatges sobre els quals millor no treure conclusions massa ràpid. Budd és, a més d’un gran negociador, un excel·lent guardaespatlles de la Policia Metropolitana de Londres a qui recau la responsabilitat de protegir la ministra de l’Interior, Julia Montague (Keeley Hawes, en una altra col·laboració amb Mercurio després de 'Line of duty'), una dona una mica altiva i desagradable que li posa dificultats a l’hora de fer la seva feina.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Però les aparences enganyen: sota la seva aparença de seguretat, Budd pateix un desordre per estrès posttraumàtic que l’ha allunyat de la seva dona, Vicky (Sophie Rundle), mentre que Montague té més necessitat de contacte humà del que vol aparentar. El seu guardaespatlles li donarà, però això després de confirmar, a través de Google, que la seva nova protegida va votar a favor de l’acció militar a l’Iraq i l’Afganistan. La pregunta és: ¿Budd sent veritable atracció per ella, o oculta alguna intenció fosca?

Bé, aquesta és només una entre moltes preguntes. Sent aquesta una sèrie de Jed Mercurio, les revelacions i els girs que ho canvien tot van caient amb regularitat mortífera. Contribueix a la fascinació una hiperestilizada direcció a càrrec de Thomas Vincent ('Versalles’, però seriosament, no es preocupin, això és una altra història) i, després, John Strickland, home de confiança del creador i productor.