TU I JO SOM TRES

Vull volar en un remolí de sorra

monegal-20181022 / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Torna Jordi Évole a La Sexta (Salvados), lloc del que no se n’hauria d’haver anat mai. Ho celebro. Aquelles incursions que va fer a A-3 TV fa setmanes van ser estranyes. En particular aquell discutible exercici que va fer sobre els ventres de lloguer. Va aconseguir, a més, poca audiència. ¡Ah! No és el mateix fer un 6,2% de share a La Sexta, que és una xifra que sense ser gloriosa almenys està en línia amb la mitjana de la cadena, que fer-ho a A-3 TV, que és una catàstrofe tremenda.

Ara ha tornat al seu lloc, i ha començat temporada amb una delicada, interessant i profunda visita als intèrprets de la pel·lícula Campeones. ¡Quina tropa més extraordinària! Quant sentit comú hi ha en tots ells. Parlen sense embuts. Te les van deixant anar sobre la marxa. Sense filtres. Per a mi el moment més intens ha sigut quan Évole es va asseure a xerrar amb Stefan. Van aconseguir dibuixar un clima de rara i atractiva poètica.Stefan li va explicar que, una vegada, anant amb la seva família amb cotxe, va veure un remolí de sorra. I que el que més desitjava en aquell moment era ser-hi a dins. «¿Dins del remolí? ¿Per què?» li va preguntar un sorprès Évole. I Stefan va contestar: «¡Per volar!». I va esbossar un somriure, tendra i alhora entremaliat.

Notícies relacionades

Aquesta sessió amb els desinhibits i lúcids Campeones segurament li anirà bé a Évole de cara al pròxim compromís que té amb TV-3. El meu canari flauta Papitum’ha explicat que Évole serà d’aquí poc convidat estrella del FAQS (Preguntes freqüents), el programa del seu amic Buenafuente. ¡Ah! Alimento l’esperança de veure en aquest virtuós temple un Évole parlant clar, sense equilibris posturistes, sense embuts. Com els Campeones.

PRENENT EL TE A WATERLOO .– El perspicaç i afilat analista Miquel Giménez li ha dit a Ferreras (Al rojo vivo): «La trucada d’Iglesias a Puigdemont ha sigut per comunicar-li, de part de Junqueras, que destorba. O sigui, que el seu nom no hi és, ni es desitja que hi sigui, en equacions polítiques pròximes». Sobrel’aplec  de Waterloo, Giménez també ha fet un retrat deliciós: «Volia fer un gran aquelarre i s’ha quedat en una reunió de senyores prenent el te». En efecte, fins i tot al TN migdia (TV-3) s’han atrevit a posar aquest rètol: «Cimera descafeïnada a Waterloo». ¡Ahh! A Sant Joan Despí ja estan movent els mobles, efectivament.