Ovacionat homenatge a Gaudí

Ja des de l’emotiva Da pacem domine, d’Arvo Pärt, per a cordes, percussió i cor que va obrir la vetllada, l’aclamada mestra va aconseguir que hi hagués un equilibri brillant en l’empastament de veus i orquestra. Alsop es va entregar totalment en aquest projecte, aconseguint en les dues estrenes un so matisat i potent.

84 campanes per a soprano, cor i orquestra, de David Cieri, utilitza tres de les 84 campanes hiperboloides de bronze pensades per l’arquitecte per a la Sagrada Família. Gaudí imaginava el temple amb un complex sistema de campanes tubulars en la recerca d’un efecte acústic que fes compatible la projecció exterior del so amb el recolliment interior. En cas de construir-se totes i instal·lar-se, convertiran la basílica en un instrument gegant. El compositor treu partit del so una mica industrial de les campanes en els tres moviments , Envia pluja a les meves arrels, Sagrada Família - Un himne i Nous i un oceà d’estrelles. Forjat en la música per a audiovisuals, Cieri proposa una peça atmosfèrica, plena de contrastos i amb moments de gran lirisme, especialment aconseguits en les vocalitzacions de cor i soprano.

Ambiciosa proporció

Notícies relacionades

‘Lunas rotas’ amb esperit de festa major

Valentín Roma torna al Macba, ara com a director

Després va arribar l’estrena de la simfonia Set somins de Gaudí, de la catalana Olivia Pérez-Collellmir amb llibret d’Anna Gual. Finançada per part d’una parella de filantrops, aquesta espècie de cantata posseeix ambicioses proporcions quant a instrumentació, comptant a més amb tots els cors abans citats i amb la participació de la soprano solista Núria Rial. Dividida en set moviments que descriuen moments relacionats amb la vida i el pensament de Gaudí –La Natura, El Taller, La Dualitat, El Dol, La Revolta, La Pregària i La Basílica–, l’obra de Pérez-Collellmir, que és professora al Berklee College of Music, fa olor de minimalisme sent molt assequible en una primera audició al tenir gran sentit del ritme, de la melodia i dels cops, de la melodia i dels cops; sense complexos, beu de moltes fonts, des de cants litúrgics medievals i clàssics del segle XX com Orff a l’estil ètnic i fins al cinematogràfic. El text va resultar inintel·ligible a la massa coral, però, com les campanes de Cieri, la simfonia va ser victorejada per part d’un públic entusiasta.

Malgrat no ser un acte oficial, la cita va resultar una digna commemoració del centenari de la mort d’un gran de l’art i d’una figura icònica del país.