‘Lunas rotas’ amb esperit de festa major

Del seu període de reflexió ha sortit un projecte anomenat OMOW (sigles de Otro mundo, our world), que inclou aquest tour, una docusèrie (a Amazon) i un programa social. Al centre sembla situar-se l’aniversari d’aquest àlbum important, a què va acudir en les dues primeres cançons d’obertura, Sin miedo i Bebes de mí. Va ser igualment la nit d’estrena de Blaumarí Music, festival debutant que desplega el seu escenari sobre les aigües del port, davant un Moll de Barcelona en què es va disposar de grades i village, amb el perfil de la ciutat com a teló de fons.

Format elèctric i rocker

Notícies relacionades

Valentín Roma torna al Macba, ara com a director

Ovacionat homenatge a Gaudí

L’aniversari de Lunas rotas convidava a pensar en concerts temàtics, però no va ser el cas. Rosana es va decantar per un grans èxits que va venir a il·lustrar-nos com s’ha allunyat d’aquell disc al llarg dels anys. Si en aquella gravació manava l’acústic, la fusta, en la seva tornada va reprendre el format més elèctric i rocker, portador de més energia però també més impersonal i tendent al clixé. Hi va destacar aquell eufòric moment pop anomenat Soñaré. El que va sorprendre va ser la interpretació vocal, estranyament aspra i despentinada. En cert moment, ella va apuntar al fum de la il·luminació. "Em talla la veu, perquè hi tinc al·lèrgia. ¿Podeu parar de posar-lo, sisplau?".

Les coses van millorar, però només una mica. Per als que esperaven una immersió a Lunas rotas, i en les seves subtileses, no va ser la seva nit. Va ser incomprensible que entrés en escena un pastís d’aniversari de l’àlbum en qüestió, rendint-li honors, i que després, en el bis, els trofeus d’aquest disc. Si tu no estás, El talismán i A fuego lento, les va cantar Rosana encadenant-se en un medley, barrejant-se amb el públic i invitant-lo a ballar la conga. Un gir final cap a la festa major que no havíem vist venir.