Un esquer anomenat 'mariconez'

I quan laMaría i elMiki van sortir a cantar, ja sabíem tots que dirien mariconez (Operación triunfo, TVE-1). O sigui, tota una setmana alimentant la morbositat, creant expectació, fabricant l’esquer sobre si diran mariconez o diran “estupidez”, i resulta que la mateixa organitzaciód’OT  s’ha encarregat de liquidar el suspens. Recapitulem. Tota aquesta martingala la va muntar la mateixa organització del programa quan les càmeres que tenen instal·lades contínuament a l’Acadèmia van gravar un instant, una frase, de la concursant María. Va ser dies enrere, quan li van passar la cançó que havia d’interpretar pròximament a duo amb elMiki, el tema de Mecano, de 1988, titulat Quédate en Madrid, que és una tonada dolçassa i melindrosa, que més que una cançó sembla un dònut. Al llegir la lletra, laMaría es va adonar d’una estrofa que diu: «Siempre los cariñitos me han parecido una ‘mariconez’», i va exterioritzar el seu desacord. Va exclamar: «M’encantaria no haver de dir mariconez. I és llavors quan els savis constructors del programa van creure haver trobat petroli.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

Es van excitar enormement. Van elevar a categoria de notícia aquesta opinió de laMaría en aquesta gravació –que podia haver sigut obviada, com tants altres centenars de moments de gravacions que no seleccionen– i van decidir expandir-la a l’univers amb tota mena d’acompanyaments: l’opiniód’Ana Torroja  –jurat del programa, curiosament– que es va declarar partidària de canviar la paraula i posar al seu lloc “estupidesa”, i també l’opinió de l’autor, José María Cano, que es va negar en rodó a canviar ni una coma de la seva obra. ¡Ahh! Els constructorsd’OT  van aconseguir crear, en efecte, un esquer, una expectació, al voltant de la paraula mariconez. El tremend és que a l’hora de la veritat, en el moment de la gala, van rematar malament la seva estratègia. Havien espremut tant el tema que quan laMaría i elMiki van sortir a cantar ja no hi havia ni sorpresa ni suspens: ja sabíem tots que no canviarien la lletra. Per això la seva quota de pantalla, la seva audiència, no va despuntar especialment.

Permetin-me un apunt sobre això d’anar canviant les lletres de les cançons. Les obres artístiques no es manipulen. No se censuren. No es tallen. Si no agraden, o si a algú li sembla que són inconvenients, amb no cantar-les és suficient.